Costa últimament somriure, miris cap on miris, la desolació, la desesperació, la crisis, les males notícies semblen que hagin agafat el protagonisme del dia a dia, perquè contínuament sentim notícies indignants, que ens omplen de ràbia, gent que actua malament, que pujen els impostos, que retallen ajudes, i com sempre, reben els més necessitats, que els negocis s'enfonsen,que els bancs ens ofeguen, i que els deutes no paren de pujar, que costa posar un plat a taula, arribar a final de més, que les factures s'han de pagar i és que és un peix que és mossega la cua, que la solució, ningú la sap trobar. Només ens queda el somriure que nosaltres podem crear, les ilusions que podem tenir, els somnis que volem imaginar, ens queda lluitar pel que volem a capa i espassa, e intentar ser un exemple de fer les coses com s'han de fer, ens ho posen fàcil, miris cap on miris, aquelles persones que ens representen poc a poc van caient. Ens queda, sortir al carrer amb ilusió cada dia, i estimar allò que fem, envoltar-nos de persones que saben crear els somriures, ajudar als que t'envolten perquè estiguin bé, ens queda compartir les alegries i dividir les penes a la meitat, agafar-nos de la mà, quan una pujada sigui feixuga, i encara que siguin poques i lentes les passes, avançar. Ens queda, gaudir de la nostra companyia, d'un bon llibre, de compartir una copa i parlar, mirar-nos als ulls, i contagiar-nos d'entusias-me, per convertir les ilusions en realitats. Ens queda, mirar al futur, i veure en ell una oportunitat, que els que venim al darrera sóm nosaltres, i que això, ho podem aixecar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada