Verema i més...

Porto una desconnexió del món, digne de fer-m'ho mirar, cada matí surto escoltant els teus somnis de sopa de cabra, direcció Sant Jaume, i puc assegurar que no sé ni quin dia de la setmana és, puc reaccionar al cap de dues hores, o inclús al migdia... Són dies intensos, on les hores és comenen a notar, on els nervis i la tensió comencen a marcar el cos, però on em sento immensament feliç al lloc on estic, i sobretot amb la gent que hi ha, un gran equip que aconsegueix que les hores passin volant. Compartim jornades de 10-12 o més hores, i sempre amb un somriure, ens animem uns als altres, on el si jo puc, tu pots, ha esdevingut la filosofia per excel·lència, on he trobat a algú que m'ensenya moltissim, que m'ajuda a crèixer, sense cap mena de secret, i com va passar anys enrere amb la Xènia, confia en mi, i això és molt important.
Estic totalment desconnectada de la resta, no em dona temps a llegir el whatsapp i em perdo la meitat de converses, no em dona temps a trucar ni a agafar trucades, a escriure... i tot i així, segueixo rebent missatges que m'arrenquen un somriure, i que et recorden que encara que no hi sigui, segueixo estant present en vosaltres, i no sabeu lo que ho agraeixo, perquè no tinc temps de res, però l'enyorança va per dins...Del poble ja ni t'explico, segueixo algo que m'explica algú del transport, o del Cap, ni idea, només penso que aquest govern deu ni do l'inici de mandat, els passa com a mi,"ponen un circo y les crecen los enanos" però no puc opinar, no tinc ni idea del que passa, raro en mi eh?
Per fí estic al twitter, i és que el món del vi, és més de twitter que de facebook, tot i que encara no entenc res, m'estic adaptant com puc, amb l'ajuda d'algú, al que li dono les gràcies.
Últimament no totes les coses han estat bones, però això m'ha fet centrar-me més en la feina, absovir-me al màxim per no pensar, i és que una persona extraordinària ha marxat de la meva vida, no sense tenir raó, però si, sense donar opció, només puc dir, com diria Sau, si mai en algun dia he comès algun error, tot el que puc dir-te, es que ho sento molt... la llàstima, és que el buit que has deixat és difícil d'omplir, però assumeixo els errors que em serviran per crèixer, i per fer-me millor persona, sempre sabràs on trobar-me si algun dia, vols perdonar.
I agraïr profundament als de sempre, lo que em cuideu aquests dies, que sapigueu que us enyoro, i que voldria passar mes temps amb vosaltres, però paciència que això només dura un més, després tot, tornarà a ser normal...