Visc tan ràpid que quasi no tinc temps de veure com passa al vida, a vegades crec no donar-li importància a aquelles coses que la tenen, sense temps a pensar, dedico hores i hores a la feina, i quan surto estic tan cansada, que poques ganes em queden per fer res més... És curta la vida, intensa, i no te'n adones, però el món, mentre no hi ets, segueix girant, perquè tot canvia constantment, i perquè no val la pena perdre el somriure davant de res, estem aquí per disfrutar, per gaudir, perquè viure és un regal, que molts cops no apreciem, que ens passa per alt valorar, gaudir d'una tarda de somriures, envoltar-se d'aquells que estimes, i disfrutar només de la seva companyia, sentir que pots ser tu mateixa, sense tenir por de res, compartir una copa de cava, mirar el món a través d'una copa de vi, mentre una conversa agradable, fa volar les hores, que passen tan ràpid, que inclús arriba a fer ràbia. No val la pena enfadar-se, reconèixer els errors, acceptar-los, crèixer, demanar perdó, perquè negar-se la companyia d'algú que et fa sentir bé i que t'agrada tenir aprop, no hi ha cosa més inútil que enyorar a algú pel simple fet de no voler donar el pas, perquè el temps passa i és perd, i la vida és massa maca, per fer kit kats. Retrobo la meva filosofia més apreciada, Carpe Diem, i un somriure maliciós se'm dibuixa a la mirada, adoro la vida, i vull somriure dia rere dia, perquè disfruto amb allò que tinc, perquè estimo allò que faig, perquè no motius per queixar-me, perquè la senzillesa de les coses és la que em guanya, perquè brindar és mes que un gest, perquè compartir una ampolla de vi sota la llum de la lluna és un dels meus màxim desig, perquè gaudeixo amb tant poca cosa, que no vull que em costi ser feliç, no esperaré a ser-ho demà, perquè potser el demà no existeix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada