Avui em sento una mica trista, potser és la pluja, potser el dia, potser el cansament, potser l'enyorança, podrien ser moltes coses, però sé perfectament de que és, simplement només desitjo oblidar-ho, ocupant la meva ment en altres coses, aquests pensaments ja passaran, no tenen raó de ser, a vegades dubto d'allò que no hauria de dubtar, però no sé per quin motiu, la evidència més clara, a vegades es transforma en dubte, sé el que penso, sé el que sento, i a vegades vaig tan enllà que no sé com tornar. Sé que a vegades em perdo dins de mi, i començo una lluita interior dura, els meus sentiments es barallen amb el meu cap, deixant el meu cor d'espectador improvisat d'una lluita sense motiu aparent, i a fora tot continua igual, la meva rutina, el meu dia a dia, com un robot, vaig caminant, i dins meu continuo pensant, perquè no veig el blanc, de color blanc, si se que ho és, doncs a vegades li trobem matisos a les coses que no en tenen, a vegades busquem dubtes on no n'hi han, a vegades veiem problemes que no existeixen, i a vegades sentim coses irracionals, però que són difícils de parar, i a part no ho voldria pas, suposo que això és la vida, un dia t'aixeques i somrius i altres algú t'ha d'estirar aquest somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada