5 minuts per compartir entre el murmuri esvalotat de les presses, 5 minuts de forjar una amistat a base de banalitats cada vegada mes personals, es pot conèixer una persona només parlant-hi 5 minuts al dia? 5 minuts poden donar peu a una eternitat? M’agraden aquests 5 minuts robats al temps de paraules a mitges, de converses que queden sense acabar, de marxar amb les ganes a la butxaca de robar mes temps als impossibles, de dir-li a la vida, para’t un moment, que estic parlant. 5 minuts d’intercanviar impressions, 5 minuts que queden amb ganes de cafè, 5 minuts que donen pas a l’incertesa de si val la pena parar atenció a aquesta estima que despunta, o deixar-la passar i que l’oblidi el temps...