dimecres, 14 de març del 2018

Quedem subjectes a vagues interpretacions, que pot fer una ment en formació, validem aquest sentiment, com si fos la cosa mes certa del món, i perdem la perspectiva que ens donaria la visió mes àmplia, si amb el cap fred, avaluessim totes les opinions. Posar en dubte, la professionalitat d’una persona, la seva ètica moral i quedar-nos tan amples, jutjar-la a través de fets no demostrables, i el mes fort, creure cegament que tenim dret a fer-ho. Agafar-nos el poder de decidir en quin moment podem faltar el respecte, exigint, la nostra veritat, com la única viable i certa. Hi ha professors, que acompanyen, que estimen, que centren la seva atenció en les necessitats emocionals, que abraçen, que tenen paraules dolces, que et miren als ulls, i et comenten el dia com ha anat. Naturalment també n’hi ha, de prepotents, que creuen que l’edat els dona l’ús de la raó, que no escolten i van a la seva, però es que d’imbècils, n’hi ha a totes les professions, i potser una flor no fa estiu, i a un professor que amarga se’l ha d’avisar, però sempre amb elegància, que no ens posin a tots, al mateix sac. Pares Impertinents, pares que no saben esperar, pares que no escolten el que algú amb amor els vol explicar, pares que acusen, pares s’enfaden, pares que exigeixen sense donar res a canvi, diuen que prediquem amb l’exemple, i ens oblidem de mirar-nos al mirall. Haver de somriure, haver de fingir un bon dia quan tens un mal de cap que no t’aguantes ni tu, perquè tothom critica les vacances, i els dies de festa, però ningú destaca les hores que et quedes de mes preparant activitats, ni les hores que passes corregint, ni les hores intempestives retallant aquestes feines que els faran somriure l’endemà, perquè la feina que no es veu, no es valora, perquè en aquesta vida sempre donem per fet que ens ho mereixem tot, perquè si ho fem bé resulta que es part de la nostra feina, però si comets el mes mínim error, et tiren als lleons, però també hi ha pares que miren i agraeixen aquesta feina que no es veu, l’abraçada que li has donat mentre plorava, la tirita que li has posat en aquella ferida emocional que arriba a l’ànima, pares que miren als ulls i et diuen gràcies, i que et reconeixen aquell esforç que fas, inclús, deixant els teus de banda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada