Hem creuat les mirades i hem fet com si no ho haguéssim vist, hem esquivat el moment, i amb el pols accelerat he esvaït l’atenció, o mes aviat l’he focalitzat per centrar-me dins del desordre que m’has provocat i alterat en mi. No m’he atrevit a tornar a aixecar-la, i només quan he dit un adéu tremolós, sabent q et deixava enrere, ho he tornat a fer, i si, allà tornaves a estar, ens trobem, aguantem la mirada, i aquests segons que es bloquegen en el temps. M’atrapes, sense dir res, sense fer cap moviment, em captiven les formes, el teu saber fer, alhora q em desesperen per aquest joc que tant t’agrada i que a mi em posa dels nervis, pq sempre els acabo perdent, sedueixes amb la mirada, en un lloc ple de gent, tens ganes de jugar, amb algú, que en l’art de despistar, es tot un referent... surto al carrer, i l’ambient es bastant fred, tinc l’esperança que surtis a buscar-me, però no, seria massa fàcil, i està clar que no es el que volem, excita lo intocable, lo prohibit, hi ha batalles, que es juguen a altres nivells, on no tothom està disposat a accedir, on no hi ha límits, i la suor de la pell, sempre té un sentit, on et deixes arrossegar per la part mes emocional, i només manen els sentits, plaer carnal descontrolat, barreja descomunal que fa que la vida tingui sentit, que no sóc exemple de res ni vull ser-ho, que cada vegada que bategui el meu cor, sigui per recordar-me, que hi ha un motiu per fer-ho... et buscaré en la nit, mes enllà del silenci, et trobaré quan vulgui fer-ho, i travessarem els límits, allà on la majoria de gent, no gosa ni respirar...