Estàs vivint el moment, i ja saps, que serà un record d’aquells que et farà somriure, els que busques a la memòria quan tot va malament, quan tens un dia d’aquells que no saps ni quin es el teu lloc. Jugues distès a tot, i jo observo cada acció, cada reacció , cada moviment, coneixe’t es observar-te a cada moment, saber que pensaras, que sentiràs, que et farà riure, que et molestarà, i el silenci i la distància prudent, em dona tota aquesta informació, no sempre, seràs tan transparent com ho ets ara, i m’encanta gaudir-ho al màxim. Vull caminar al teu costat, però no trepitjar les teves passes, vull que siguis tu, el que marqui el ritme, que vagis descobrint allò que t’agrada, que busquis el teu anhel i siguis perseverant en les teves decisions, que tinguis la suficient força per aixecar-te sol, quan ningú hagi vist ni tan sols, que has caigut, aprèn a estimar sense esperar res a canvi, i aprèn que les decepcions, sempre porten una lliçó implicita, aprèn que els errors s’accepten i es superen, no els arrosseguis mai, que qui molt arrossega, al final ho acaba pagant. Desitjo que siguis fidel als teus principis, i sàpigues envoltar-te d’aquells que t’estimaran, tingues els braços oberts per rebre abraçades, però amb la consciència sempre, de que a vegades poden fer mal, que la por no et freni mai les ganes, que si t’equivoques, mira en tu, i veuràs la força necessària per avançar. Vull que vegis els colors de la vida, però no oblidis que els grisos, també tenen el seu encant, aprèn a mirar sempre el costat positiu de les coses, per moltes voltes que li hagis de donar, perquè a vegades el sol no brilla, i ningú dubta que és allà dalt. Camina decalç pel fang, i deixat mullar per la pluja, surt corrent d’avant d’una onada, estira’t en un llit de d’herba tallada, brinda a la llum de la lluna, comparteix somriures i mirades, estima sense límit i prepara’t per quan vinguin les pujades. No deixis que ningú et digui que pots i que no pots fer, tu ets prou valent per provar-te, coneix els teus límits, els teus defectes i aprèn a estimar-te, acceptat com ets, no intentis canviar-te, la seguretat enamora, i ser tu, es lo mes bonic que podràs regalar-te, gaudeix de les petites coses que t’envolten, un cafè, un passeig, una conversa, dona valor al temps que els altres puguin regalar-te, somriu davant del mirall, i juga a fer-li ganyotes, acabaràs rient amb tu mateix, i et semblarà que no hi toques... veuràs que la vida, va passant per diferents fases, i van apareixent persones increïbles, algunes marxen, altres es queden, però sempre t’aporten alguna cosa, diuen, que cada contacte amb una persona, es una oportunitat per canviar-li la vida, aprèn a mirar-les desde l’empatia, no jutjis, ajuda, i escolta que sempre s’aprenen coses que no sabies, camina amb el pas ferm, i sempre endavant, que mirar enrere es molt maco, però no oblidis que no podem canviar el passat, el futur ilusiona i el present es la realitat, que somiar es bonic però no ens hem de deixar arrossegar. No pateixis si t’equivoques, torna enrera si cal, demana perdó, reconeix l’error i segueix avançant, lluita per somriure, i quan t’adormis, fes-ho amb la consciència tranquil·la, del que has fet, val la pena parar-se a reflexionar, si el camí que portes no t’agrada, espera que vingui una rontonda, i ves fent voltes fins que sàpigues cap on anar, escolta el teu cor, però no descartis el que et digui el teu cap, junts sou un equip imparable, no oblidis que la vida es un partit que anem jugant, i a vegades pots preveure les jugades i altres te les foten per l’esquadra i no tens mes remei que arreplegar la pilota de dins de la xarxa, mentre la ràbia et va cremant, però no pateixis, que hi ha partits que es guanyen, després de molt suar, per tant mai et rendeixis, i confia sempre tu, no tinguis por, apretat bé les botes i surt a jugar, que ja sento el xiulet de l’àrbit que t’està esperant...