1-O

S’acumulen els sentiments i la sensació d’incertesa va en augment, l’ambient enrarit, de sobte, sembla que les molècules d’aire pesin mes del compte, costa agafar aire, costa respirar sense notar una pressió al pit, els coneguts de sempre, de cop, es radicalitzen i treuen el pitjor de sí. Un dia q havia de ser una gran festa, com aquelles manis, que estàvem acostumats, famílies sencers al carrer, amb un somriure als llavis, globus, música, i la sensació d’estar fent algo gran, s’esvaeix a cops de porra i a crits de pànic que no hi estem avessats, la policia espanyola passada de voltes, busca les urnes, d’una votació que passa de ser una festa, a la obsessió d’uns polítics corruptes que tenen molt on mirar. Arribem a una situació insostenible, per falta de diàleg i entesa d’uns polítics governants que amb el seu ego, i collons, ens han portat a un lloc que mai hauríem d’haver arribat, l’abús de poder i l’ús de la força, per resoldre els conflictes, com es feia el segle passat, anem enrere, enlloc endavant, semblem els animals, que no pensen, ni tenen cap racionalitat. I arriben imatges a la tele, i la meva cara d’incredulitat va en augment, se m’inflen les venes, m’indignen les imatges, em poso trista i histèrica, no puc creure el que estic veient, i quan creus que ja no pots enfadar-te mes, obres les xarxes socials per distreure’t, i et trobes “amics” justificant la violència sota el lema, de que si et poses davant acabes rebent, culpabilitzem les víctimes i deixem lliures els agressors i així en va, una societat cada cop mes mancada d’Empatia i serenor, cada cop mes freda i distant, amics de tota la vida discutint de política i q deixen que aquest ambient els vagi enrarerint i allunyant, ara mes que mai el cap fred, i seny, per continuar caminant, tot el que no han tingut els nostres polítics, que ens han posat a les cordes d’una situació tan delicada, q semblem aquell vaixell a la deriva que al final acaba naufragant...