Il·lusions...

I resulta que arriben les eleccions i tothom coneix perfectament les mancances del poble, els problemes, i encara més increïble, és que tots tenen solucions. Innunden casa nostra amb papeletes electorals que casi bé ni llegim, que van directes a la basura en molts casos, empastifen el poble amb cartells, amb mítings, presentacions, pica-pica, arriben invitacions al facebook, al twitter, al whatsapp, i se'n parla als parcs, al bar, amb els amics... sembla que de sobte, tothom és torni boig, i s'hagi de córrer a escoltar, a parlar, a saludar, que s'hagi d'anar al mercat a posar una paradeta, que s'hagin de repartir globos, pilotes, bolis i a veure qui la fa més grossa, a vegades tinc la sensació, de que enlloc d'escoltar-nos, el que intenten és comprar-nos, com si més coses que fessin, mes actes organitzin, més es deixin veure, només amb això, n'hi hagi d'haver prou per guanyar els vots... a mi m'agrada aquella gent que treballa encara que no és vegi la seva feina, aquella que sense any d'eleccions, segueix saludant quan es creua amb tu pel carrer, aquella que quan et parla no et subestima, ni mira el rellotge, aquella que escolta per saber els problemes reals del seu poble, aquella que compra a les seves botigues, que seu a les seves terrasses, que juga als seus parcs, aquella que si cal et crida pel nom, i que per molts ideals oposats, sempre troba la línia adequada per parlar desde el respecte, perquè ara de sobte, tothom saluda, tothom convida, tothom promet, perquè de sobte tots som macos, i m'entriteix que per alguns siguem simples vots, perquè sempre n'hi ha que de les oportunitats en treuen petroli.
Jo vull creure, en aquells que no facin promeses per fer-les de cara a la galeria, vull creure en algú que em miri als ulls i em digui, que estima el meu poble, per sobre dels seus interessos, vull algú que dediqui cos i ànima, sense importància del benefici que en pugui treure de la seva feina, vull algú que no miri el sou que cobrarà, sinò les oportunitats que tindrà de millorar totes aquelles coses que segueixen coixes, vull algú que miri per la salut del seu poble i que pateixi, quan s'abraça al coixí, perquè els seus veïns segueixen sense urgències al CAP, vull algú que et posi davant nostre i que sense mentir, treballi tot el que pugui pel nostre poble, vull empempta, il·lusió, dedicació, treball, vull creure, que la persona que voto, em farà somriure, i que si no puc fer-ho, farà el possible, perquè ho faci, vull que esgoti totes les vies, que sigui perseverant i constant, vull algú incansable, i amb un equip tant preparat que quan flaquegin les forces, estiguin preparats per seguir remant...