divendres, 4 de gener del 2013

Felicitat!

Fa temps, que no em surten les paraules, a vegades la inspiració ens deixa sense més, o potser és que han canviat les meves pautes, però sempre he sapigut, que per escriure necessitava un punt de tristesa, d'ofuscació, inclús un punt de ràbia, per escriure d'una tirada sense pensar, per deixar fluïr les coses del meu cor sense filtrar-les, sense ni tan sols pensar-les. Fa dies, que estic un punt per sobre de tot, amb una felicitat absoluta, tranquil·la, amb moltes ganes de disfrutar dels meus i de la companyia dels que sempre tinc aprop, de passar hores amb la meva familia, amb la meva parella a casa, gaudint de moments que esdevindran únics en un futur, pensant, reflexionant sobre tot el que he fet, sobre tot el que està per fer, tinc la sensació d'haver cremat les etapes de la vida, exactament com volia, la sensació de que casa cosa ha passat al seu temps, e inclús avui errors que em torturaven, em semblen les millors experiències, amb uns records que m'han fet madurar i créixer, i que guardo per sempre dins meu. Deixo enrere una època de festes, d'exàmens de sensacions que m'han omplert i m'han fet brillar els ulls, vaig marxar a l'agost de vacances a formentera, sentint-me diferent, gaudint per fi, d'una etapa nova, que ha desenvocat en un embaràs desitjat, estimat, volgut, il·lusionant, i ara desde dalt d'aquest pic, puc mirar amb calma el camí que poc a poc he hagut d'anar pujant, i en quantes vegades se'm feia tan feixuc, que volia girar-me i simplement tornar avall, volia sentir que era fàcil, tot i que el meu cor em deia, que abandonar mai ha estat en mi. He complert totes les etapes que me marcat, i de petita recordo aquell suro que penjava de la meva habitació on després d'una visita al saló del ensenyament penjava les dues carreres que pensava que mai faria, perquè no em creia capaç, i ni tant sols estava en el camí correcte, però mai les vaig treure, fins que la vida, m'hi va portar, i la satifacció de saber que has complert aquells objectius que et vas marcar un dia, és molt gran. La gran sort de la meva vida no ha estat mai, en el que he fet, o en el que no he fet, sinó en la gent que m'ha envoltat cada moment, sento que tinc el tresor més gran de món, i no he pogut sentir mai la soletat d'una persona que no sap cap on tirar, han aparegut persones màgiques a la meva vida, que se'ns dubte l'han canviat i modificat, que m'han fotut i una clatellada i m'han dit per aquí no, que han volat quan els he necessitat, i que sempre em demostren que estan a l'alçada, amor incondicial que mai sé si faig prou per tornar-lo i si ni tan sols el mereixo, però que faig el possible, per fer les coses bé, i no decepcionar ningú, lo únic imperdonable en aquesta vida, és fallar-li a qui t'ha regalat el seu millor somriure, però també la seva llàgrima més sincera.

I aquí estic amb un somriure, començant una nova etapa, i envoltada de tots vosaltres, caminant plegats superant dia a dia, superant cada repte, compartint cada il·lusió, abraçant les tristestes, i brindant per les alegries i és que com vaig sentir ahir, "la felicitat està a tot arreu, només l'hem de saber veure" seguim endavant, sempre endavant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada