Diuen que en la diversitat està la riquesa, per això sóm tant diferents tots, i alhora tan iguals, cerquem les mateixes coses, però no les trobem on volem. Manen els sentiments, i són els únics que no fallen, sorgeixen les relacions constament, creuaments que porten vides noves que donen aire fresc, velles amistats que queden enrere amb el temps, evolució constant, que ens dona en cada etapa allò que necessitem. Podem coneixe'ns per casualitat, però seguim junts per afinitat, perquè trobem alguna cosa que ens fa sentir bé, de manera natural, flueix el somriure, la compenetració, la sensació d'aprofitar les hores, de respirar i sentir-te bé. És decepcionant, quan un sentiment vols trobar-lo en una persona i no apareix, implores mirant al cel, vols sentir-lo però t'enganyes a tu mateix, el que no sents al principi, ja no apareix després, la soletat és mala consellera quan t'empeny a un somiure, que no enriqueix, la poca paciència ho delata, les ganes de veure't és resumeixen en un ja quedarem alguna tarda. La vida és fàcil, hem d'acceptar, que les coses s'intenten, però no tenen perquè anar bé, que les coses no són perfectes, i que en els errors, trobem els motius per anar creixent. Forçar, mai ha estat una bona idea, qualsevol cosa que poguem forçar, s'acava trencant, és tan evident veure-ho amb la clau al pany i tan complicat amb el cor a la mà, sempre dol adonar-se, però el veritable engany seria fer la vista grossa i deixar-ho passar, perquè la vida no perdona, decideix ser feliç avui, perquè potser no hi ha demà...
" Aquell que és conquereix a si mateix, és més poderós que qui conquereix mil vegades mil, als camps de batalla " Buda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada