Poder ser vent, per endur-me la tristesa i assecar aquestes petites
concentracions d'aigua i sal que roden galtes, ser pols, per fer un camí
més planer, ser aigua per refrescar la ment, i assedegar aquell que ho
necessiti, esborrar la melancolia i llençar la soletat al cubell de la
desesperació, fer embogir la enveja a mans de la peresa, treure
diligentment la ira, per obtenir la paciència, treure l'orgull per
abolir la cobdícia, fer aflorar la positivitat de la vida, cremant per
sempre la superbia més absoltuta i que la equitat, sigui present en cada
racó de la vida.Contemplar el cel fosc, ple d'estrelles, i perdre'm en un univers de somnis, respirar l'aire pur per sentir la vida dins de mi, reactivar, regenerar les alegries més petites, sovint oblidades, com un somriure que et fa feliç, com una mirada en el moment just, com una abraçada al moment mes esperat, em sembla que cada dia oblidem més valors, que tenien un preu que no es pot pagar... ens convertim en espectres virtuals, insensibles, amb un whatsapp ho tenim tot arreglat, perdem les paraules, els gestos de complicitat, les reunions fins la matinada, quan ens assentàvem a parlar, quan la comunicació era bàsica, i no un simple perfil virtual de la vida que t'agradaria, de la que amagues, o de la realitat.
Mirar als ulls, és tan simple, com seure amb algú i parlar, enriquir-nos amb les opinons dels altres, apendre a demanar perdo quan ens hem equivocat, fer-nos amant dels silencis, compartir-los i que no caiguin en un sac trencat, obviar les paraules, que no tenen lloc, quan parlen els sentiments, deixar-nos portar, i trencar les màscares, que falsejen la realitat i ennuvolen l'ambient, ens fa falta mirar-nos a la cara, perquè tanta tecnologia ens està perdent, reconforta més una abraçada que un ànim penjat a internet, és més fàcil sentir-se sol davant d'una pantalla que davant d'algú que t'agafa la mà i et diu no pateixis, que aquí estem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada