Rèplica al PSC

Segurament, la meva opinió no és trascendental en tota aquesta història, perquè sincerament, no en coneixo els detalls, però veient aquest escric no puc estar-me'n de donar algunes respostes que si, crec, que estic en disposició de contestar per coneixements i alusions personals indirectes, cap a una persona de la meva família.
Trobo fora de lloc, un títol, que el mateix nom del Xavi, fa callar per si sol, "pressumptes irregularitats per treure's un sobresou", qui el coneix, aquesta frase el fa riure, els que no el coneixeu, us diré, que és una persona honesta, que pot pecar per bona persona, però que no té malícia, poc li importen els diners, és honrat, i el que té, ho ha guanyat amb la seva formació i donant el màxim de sí en cada cosa que fa, sense importar-li les hores que hi hagi de dedicar. Puc contestar-vos, jo la pregunta de si dedica suficient hores, la resposta, és sí, les justes i necessàries, per fer la feina ben feta, i no de cara a la galeria, sinó d'acord amb sí mateix.
La família Pomodoro, està formada per 3 joves, carregats d'il·lusió en un projecte comú, són bons, tenen idees, i potencial, busquen obrir-se forat en un món tremendament difícil, no sé exactament perquè el Xavi va encarregar el lipdub al Àlex, però segurament és per la confiança i professionalitat de saber que no et fallaran, l'Àlex, és molt bo, i ell volia el millor, això no és un pecat, és intentar fer que les coses surtin el màxim de bé possible, o potser hauríem d'haver agafat algú que ho fes malament així potser tots tindriem la consciència tranquil·la, clar, oblidava que estem en un lloc on sempre és millor el de fora que el de casa...
Poseu en dubte una comissió que va ser feina de tothom, que va recollir elogis, que ha sentat un precedent, pel futur...potser abans de fer un escrit, us haurieu de preocupar de saber com és una mica la persona, critiqueu al Xavi, espera que us explico una mica com és, perquè el pròxim cop, no patineu tant:
Per sobre de tot, una persona responsable, sèria, racional, professional, que estima el seu ofici i la seva vocació, que s'esforça dia a dia en les seves tasques, que no espera que se li reconeixi la seva feina, sinò que en té prou, amb un somriure per sentir-se recompensat, que estima allò que fa, de manera que el porta a ser perfeccionista, que gaudeix amb la seva feina, que no li agraden les mentides, que la vida, és senzilla,i així l'enten ell i li fa entendre als que l'envolten.. diu en un paràgraf:

"lamentem que hi hagi persones que vulguin ser polítics per al benefici propi i dels seus enlloc de dedicar-se realment a la política, i a la col·lectivitat, i en aquest cas en treballar pel nostre poble. Es per culpa de persones del Sr Docampo que la política té el descrèdit actual"

Jo només us diré, per persones com el Sr Docampo, he recuperat la il·lusió en una política, que només és dedicava a manipular, a desacreditar, i que molts, hi haviem perdut la confiança, que és per persones com ell, que hem gaudit d'una festa centenària única, que és per persones com ell, que un és sent orgullós dels seus polítics, perquè veus, que són persones, amb les seves virtuts i defectes, però sempre disposades a millorar i a treballar pels altres, no en benefici personal, per tant, jo demano, com feu vosaltres, que enlloc d'abandonar el seu càrrec, el que ha de fer és lluitar per tirar endavant, aprenent dels errors, i és que ningú en aquest món neix ensenyat.

"Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me."

27 Novembre...

Sentir-se important, quan la teva presència és aprop de la meva, una sensació de calma envaeix l'aire, tranquil·litat al teu costat, però segurament el valor més important és la seguretat, de saber, que tens algú aprop que t'agafarà abans de caure, que et dona la mà i et guia, que diu allò que a vegades és necessari sentir, i que no vols escoltar, que et fa companyia i que t'arrenca un somriure quan menys t'ho esperes, aquella persona que et fa mirar impacient l'hora, que necessites parlar-hi, i els segons és fan eterns. Quant lo important deixes de ser tu mateix, per sacrificar-te per algú que enlloc de ser un esforç és un plaer, quan absolutament tots els records, són compartits de moments únics, quan hi ha baralles que és superen, demostrant que el més important és lluitar pel mateix, posant tot l'empeny sense oblidar lo més important, l'amistat, no podem viure sols la vida, perquè a moments, se'ns faria insuportable, perquè compartir-la, fa que les alegries és dupliquin, i les penes, és divideixin a la meitat. Un moment únic, és sentir la felicitat aliena com a pròpia, i és quan te'n adones, que val la pena viure per conèixer gent com tu, sempre diem que lo important no és que tenim a la nostra vida, sinó a qui tenim, i jo sóc molt afortunada, de tenir-te a tu, per mi, ets un tresor de valor incalculable, i perquè em demostres constantment, que jo sóc el mateix per tu. Donar igual per igual, estem en un constant equilibri, on hem sabut crear una amistat que és respecta, que s'estima, però que no s'obsessiona, ni és posseix, on sabem sentir-nos aprop per molta distància que hi hagi, on confiem cegament en nosaltres, i on la nostra paraula mai és posada en dubte. Suport en qualsevol decisió, tot és parla, tot s'explica, sense envaïr-nos en cap cas la intimitat, acceptant les reserves, sabent que cadascú necessita el seu espai, i que aquest, no pot ser envaït, perquè forma part del nostre propi equlibri com a éssers humans. No és fàcil, arribar a aquest punt, i no han estat poques les discussions, però saps, que la meva positivitat no em permet recordar les males èpoques, si les lliçons que aquestes m'ensenyen, però quan mirem endavant, ho fem de cor, perquè mai, aporta res la negativitat, ni els retrets ni els rencors de discussions passades, caminant endavant, conscients, de que si s'ha de creuar l'oceà nadant, és creua, i no hi ha dubte possible. Tenim una connexió inexplicable, perquè només amb un whatsapp de 2 línies en tenim prou per saber com estem, perquè només sentir-te respirar al despenjar el telèfon sé quin dia tens, perquè amb una mirada ets capaç de llegir-me el pensament, perquè a vegades parlem alhora i la gent riu, perquè disfrutem amb les petites coses, i aquesta és la nostra grandesa, que disfrutem compartint, i tot i no veure sempre el mar del mateix color, sempre acabem ajustant la tonalitat.
Ets una persona reservada, però alhora, molt propera, sensible, que sempre et sacrifiques pels demés, que mai, poses els teus interessos personals per davant, si saps que algú et necessita, valenta per sobre de tot, que sempre afrontes els problemes de cara, sense fugir-ne ni donar l'esquena. Parles molt clar, i no t'agrada deixar discussions obertes, perquè no suportes tenir mal rollo amb ningú, per mi, ets admirable, perquè ningú pot dir mal de tu, perquè sempre ets correcte en tot. Tens el valor de fer tot allò que et proposes, i amb una agilitat mental molt superior a la meva, no t'espanten les emocions fortes i arrisques en allò que faci falta, quan jo sempre vaig un pas per darrera, sempre ets tu, qui pren les decisions més importants mentre jo guardo silenci, quan encara no he pensat com ni reaccionar... tens tantes coses bones, no dubtis mai de tu, i fes realitat tots els teus somnis, lluita per ells, que tens el potencial necessari per fer-ho, no tinguis por de caure, mai, perquè no deixaré que toquis el terra, fes el que hagis de fer, que jo seguiré les teves passes sempre allà on vulguis anar, no tinguis por a equivocar-te, ni a plorar, ni a somiar, ni a patir, ni a riure, perquè mai ho faràs sola, jo sempre estic al teu costat, i no estic sola... hi ha un munt de gent que t'estima, per ser com ets, tan especial... felicitats, no per l'aniversari, sinò per com ets, com a persona...

Política General Localitzada

És curiosa la política, sincerament, em costa d'entendre algunes coses, deu ser, el motiu, pel qual, mai m'ha interessat els polítics en general, la raó per la que passo les pàgines d'un diari anant directament a notícies i societat, a economia, al món en general. He dit mil vegades, que no crec en un vot, que després els partits utilitzaran a la seva conveniència, no m'agrada votar, i que després hi hagi pactes que a vegades són inclús irracionals, tot, per seure a la poltrona, però ara això no és el cas.
Vaig a anar a votar a l'ajuntament, per primer cop a la meva vida, la sala, em va semblar una broma, i així ho vaig comentar, cues, ambient claustrofòbic, però era el que hi havia, sort, que a les municipals l'espai és més ample, sinó l'aire seria irrespirable. Interventors de CiU, PSC, i PP, que per cert, vaig veure molt relaxats, crec que tots sabíem el resultat abans de començar, a mi però em sorpren al poble, i em fa reflexionar els següents resultats:
Guanya CiU, que puja de 1153 vots al 2008, a 1661, això em sorpren, perquè són el partit que està aixecant més polèmica amb les retallades a educació, sanitat, i tot i així pujen, realment, és per felicitar-los, el PSC passa de 2991 vots al 2008 a 1633, realment això és un toc d'atenció important que cal que facin reflexió, ja que influeix que estigui manant CiU a Catalunya, després del tripartit, però, una pèrdua de vots tan important requereix una anàlisi severa, almenys, ho penso jo per la meva part, però diria que hi ha algo, que no estan fent gens bé, el PP passa de 1143 a 1414, força emergent al nostre poble, patent desde les últimes eleccions municipals, cosa que em porta a pensar que estan fent bé les coses, i que van pel camí de seguir sumant, cosa que a mi personalment em preocupa municipalment parlant, veurem la evolució al futur...tenim ICV-EUiA que passa 289 a 461, doblen els vots, cosa molt important, ERC-Ri que passa de 415 a 367, jo crec que segueix pagant el tripartit, i el desencant general del seus votants, i aquí on volia arribar PxC que treu 144 vots, un partit xènofob, que ens està passant? Com algú pot votar PxC, que vol dir Primer els de casa? jo perdoneu-me però hi ha coses que no entenc, m'indigna pensar que hi ha gent que creu que hi ha ciutadans de primera i segona classe, o que el color de la pell és un tret distintiu tan important com per jutjar una persona... en fi..
Les eleccions m'han deixat un mal gust, amb una majoria absoluta que no crec que sigui gens bona per a ningú, no crec en les majories, siguin de qui siguin, espero, però, que aquells que estan al capdavant treballin dur, per tirar endavant tot això, perquè cada cop anem a pitjor, o potser és millor que tot se'n vagi a la merda i ja està? Com sempre després d'unes eleccions, em quedo amb la extranya sensació, i amb una pregunta al meu cap, de que carai serveix votar si no hi ha manera de que canvii res? Tinc la sensació i el desencant que mani qui mani, només s'aprofita del poder i ja està...

tu ets tu...

És un problema de moralitat, que provoca neguit, perquè a vegades el nostre comportament és ilògic a ulls dels altres, perquè ens atrevim a jutjar desicions que no són nostres, que no ens pertoquen, però que fàcil és organitzar la vida del demés, que clar és veu tot, potser voldríem els problemes dels altres, perquè sempre és veuen més petits o inclús sense importància al costat dels nostres. Fàcil és parlar per parlar, criticar, qüestionar, lo complicat és posar-se al lloc dels altres, i mirar-ho amb la mateixa perspectiva, i això poques vegades ho fem. Hem de viure, per sobre de tot, viure nosaltres la nostra vida d'acord amb les nostres idees, i sentiments, barallar-nos amb el món si fa falta, lluitar pel que volem, a capa i espassa, si fa falta, exigir-ho amb la punta d'una llança, és la nostra vida, i la nostra felicitat, a vegades no ens adonem, però els dies que passen els perdem per sempre, no podem deixar per una altre vida, el que no ens atrevim a fer en aquesta, que la por, ha de formar part de nosaltres, però mai ha de resultar un fre, que a vegades hem de fer mal a aquells qui estimem per fer el que nosaltres volem, però la gràcia està, en que aquells que ens estimen sempre ens acabaran comprenent, que viure és un regal, i que no ens adonem, però només nosaltres podem fer-lo intens e interessant. Realitzar els teus somnis, no és estar boig, és ser valent, enfrontar-se al món, no es barallar-s'hi, és lluitar pelque vols i no tens.
La vida, ens sorpren, i ens porta per camins que no havíem imaginat, i que? determinació i endavant, les coses no les hem de jutjar, les hem d'acceptar, les hem de compendre, les hem de valorar.
Sentim soletat, i a vegades creiem que sóm els únics que passem per això, no, tots tenim els nostres moments de desesperació, no sóm tan especials ni tan diferents per creure, que sóm una espècie única al món. Les coses sempre s'han d'intentar, és millor una decepeció, que una incertesa, i sino surt, és torna a començar, no hi ha més que això, millor un resultat que un dubte...

Avui tinc en ment a Paulo Coelho, amb una de les notes que m'agraden més:

"Siempre es preciso saber cuándo se acaba una etapa de la vida. Si insistes en permanecer en ella más allá del tiempo necesario, pierdes la alegría y el sentido del resto. Cerrando círculos, o cerrando puertas, o cerrando capítulos, como quieras llamarlo. Lo importante es poder cerrarlos, y dejar ir momentos de la vida que se van clausurando.

No podemos estar en el presente añorando el pasado. Ni siquiera preguntándonos porqué. Lo que sucedió, sucedió, y hay que soltarlo, hay que desprenderse.

En la vida nadie juega con las cartas marcadas, y hay que aprender a perder y a ganar. Hay que dejar ir, hay que dar vuelta a la hoja, hay que vivir sólo lo que tenemos en el presente. El pasado ya pasó. No esperes que te lo devuelvan, no esperes que te reconozcan, no esperes que alguna vez se den cuenta de quién eres tú.

La vida está para adelante, nunca para atrás. Si andas por la vida dejando "puertas abiertas", por si acaso, nunca podrás desprenderte ni vivir lo de hoy con satisfacción. ¿Noviazgos o amistades que no clausuran?, ¿Posibilidades de regresar? (¿a qué?), ¿Necesidad de aclaraciones?, ¿Palabras que no se dijeron?, ¿Silencios que lo invadieron? Si puedes enfrentarlos ya y ahora, hazlo, si no, déjalos ir, cierra capítulos.

Tú ya no eres el mismo que fuiste hace dos días, hace tres meses, hace un año. Por lo tanto, no hay nada a qué volver. Cierra la puerta, da vuelta a la hoja, cierra el círculo. Ni tú serás el mismo, ni el entorno al que regresas será igual, porque en la vida nada se queda quieto, nada es estático. Es salud mental, amor por ti mismo, desprender lo que ya no está en tu vida.

Es un proceso de aprender a desprenderse y, humanamente se puede lograr, porque te repito: nada ni nadie nos es indispensable. Sólo es costumbre, apego, necesidad. Pero cierra, clausura, limpia, tira, oxigena, despréndete, sacúdete, suéltate"

¡Esa es la vida!
Paulo Coelho

Vinificació en Blanc

Es pot fer raïm blanc i raïm negre. El blanc de noirs està fet a partir de raïm negre, en contraposició amb el blanc de blancs, que es troba elaborat a partir de raïm blanc. Aquí sembla una obvietat, però el terme sorgeix de la regió de Champagne, on el 80% de les varietats cultivades són 2 varietats negres: Pinot noir i Pinot Menier, juntament amb una petita quantitat de Chardonnay, i tota la producció es dedica a l’elaboració de xampany, i molt poc per vi, encara menys per vi blanc, d’aquí el terme vi blanc a partir de raïm blanc.

Existeixen diferents estratègies: directament a la premsa o amb un previ despalillat treure la rapa) i aixafat. Des del punt de vista de qualitat és millor el premsat directe, però la premsa és lenta i cara, per això es sol fer un aixafat previ (imprescindible pel blanc de noirs).

De la premsa es treuen diferents fraccions de most, que sumades són el 80%. Les primeres fraccions seran de gran qualitat (1ª = 60-66%). És de més fàcil extracció en raïms graossos (Parellada), i més difícil en raïm petits (Chenin), i generalment aquesta primera fracció resulta menys herbàcia, de menys color, amb més ºA, més àcid i més aromàtic. La 2ª fracció és d’un 15%, i la 3ª d’un 5%. Aquestes proporcions varien segons el tamany del gra de raïm. La 1ª( primeres) és dedica a l’embotellat, la 2ª(segones) es dedica a granel i a la 3ª(terceres) a destil•leria.

Després s’afegeix SO2 (en blancs: 220 mg/L ; en negres: 160 mg/L). És antioxidant i evita l’enfosquiment. A més és antisèptic per tal d’evitar la presència de microorganismes imprevisibles. Tot i que els llevats fan que fermenti, en la pell tenim infinitat d’aquests que no interessen. Hi ha una espècie resistent al sulfurós: Saccharomyces cerevisiae, i una altra que és nefasta per la seva producció de compostos olorosos molt desagradables (a suor de cavall) i que és el Brettanomyces a més, el SO2 actua d’inhibidor de l’actuació de dues polifenoloxidases molt contrapruduents:
- Tyrosinasa (que ataca els orto-difenols per donar melanines marrons).
- Laccasa (provinent de la Botrytis cinerea, que augmenta a marró el color dels blancs i el disminueix en els vins negres).

S’han d’evitar altes temperatures refredant, ja que facilita l’obtenció d’aromes i
evita l’inici de la fermentació (a 15-16ºC). Posteriorment es passa al desfangat (el most de color verd carregat de nutrients i tèrbol) per extreure partícules sòlides en suspensió. Es deixa 24h i sedimenten lentament les partícules ( o ara ja, per flotació i no hi ha problemes de sedimentació). És un procés complicat, donat que com que el most és dens i viscós i el fang lleuger, és molt difícil que per Llei de Stokes les partícules precipitin (senzillament, queden suspeses en la dissolució i no s’enfonsen), i a més la Laccasa augmenta la concentració de polisacàrids i encara fa augmentar més la viscositat. Existeixen altres alternatives: centrifugat (forçant la precipitació per acció gravitacional artificial) i filtrat (és complicat, ja que es colmata de seguida i no resulta fàcil--> aplicació d’un filtre de buit (cilindre de terres rotatiu).

Després es passa a fermentar, afegint fonts nitrogenades (sals d’amoni), vitamines (Vit B1 o també dita Tiamina, i esterols) i un inòcul de llevats ( saccharomyces cerevisiae) per activar la fermentació (es pot deixar que fermenti espontàniament, però és difícil que surti bé i no obtindrem qualitat).

Durant la fermentació, per acció dels processos metabòlics, es desprèn una gran quantitat de calor, fins a 25Kcal/mol de sucre. De manera que la temperatura augmentarà i això s’ha d’evitar. En blanc es sol fermentar a 16-18ºC. Actualment els vins són més aromàtics degut al control de la temperatura.

El control de la fermentació es porta a terme mitjançant la densitat. La densitat d’un most de forma general seria de dm = 1,19 g/mL = 1100 mg / mL. Un vi acabat tindrà una densitat de dv = 992-994 mg/mL degut a que l’alcohol té una densitat de 0,79, per tant la densitat baixarà malgrat els sucres a l’alcohol.

Aquesta densitat és controla mitjançant un densímetre que s’introdueix en l’interior de la proveta on està el vi. És una mesura aproximada, no té certesa absoluta, però serveix per veure si la fermentació avança.

Amb aquesta densitat es poden determinar sucres reductors. En el cas que la seva concentració sigui igual o inferior a 2g/L es considerarà que el vi estarà sec. La major part dels sucres són glucosa i fructosa (fermentables pels llevats, el primer més que el segon), però també hi ha pentoses (ribosa, arabinosa, xilosa...) que els llevats no fermenten. Se suposa que en un most la quantitat de pentoses oscil·la entorn a 2g/L.

Un cop acabada la fermentació, es fan els trasvalsos. Consisteix en traslladar el vi a un altre recipent separant-lo de les mares o “líes”, que són simplement els llevats en forma agrupada i sòlida. També tindrem sals d’àcid tartàric, proteïnes i si tinguéssim afegit algun clarificant.

En bóta sí que es mourien les mares, cosa que no es faria fora de la barrica ( battonage), ja que ens trobaríem amb fortes olors a ous podrits (degut als mercaptants i al sulfhídric). En barrica no passa perquè entra una petita quantita d’oxigen. Els mercaptans procedeixen dels aminoàcids ensufrats. Es faran varis transvessaments.

Després del 1r transvessament es tornarà a sulfitar per protegir el vi de l’oxidació i del desenvolupament de bacteris làctics i acètics, sinó apareixerien microorganismes no desitjats que es farien presents amb un vel damunt la superfície.

Es passa llavors a cupejar (“coupage”, que és la mescla de vins, si és monovarietal, no cal). Un cop realitzat el coupage, s’ha d’estabilitzar el vi. Cal clarificar. Afegim una substància que floculi o sedimenti arrossegant el conjunt de partícules sòlides que donen turbidesa. Els productes de clarificació són generalment naturals (gelatina, cola/cua de peix, caseïna, bentonita...). ( normalment la clarificació la lliguem a la fermentació, i quan tenim una densitat de 1050 hi afegim els clarificants, així, aprofitem la agitació natural de la tina, que està fermentant i produeix CO2) Un cop clarificat es procedeix al seu tractament en fred per evitar que precipiti el que és precipitable, ( KHT, CAT) baixant la temperatura a prop del seu punt de congelació. Llavors es passa a filtrar-embotellar-vendre.

Versió Curta ;)

Raïm- derrapadora/trepitjadora-premsa-intercanviador de calor-most refredat-desfangat-most net- fermentació alcohòlica/clarificació-trasbals-cupatge-tractament fred/estabilització-filtrat-embotellat= vi blanc!!!

Avui, he après, que la Parellada, que en algunes zones també l'anomenen Montònega, a Castellbisbal en dèiem Carrega-Rucs, perquè fa el raïm molt gran, però gens de grau! Com a curiositat... m'ha fet gràcia! :)

El Cava...

El Cava, és ideal, per acompanyar qualsevol plat, i cada vegada més de principi a fi. No m'agrada, quan algú demana una ampolla de cava als postres, perquè és? Per brindar? I que les copes quedin senceres allà sobre? Naturalment, no entra un cava als postres, perquè acostumem a demanar Brut Nature, això sí, perquè "tothom" diu que és el millor... doncs no! Si has de demanar un cava als postres, que sigui un pèl dolç, sinò el contrast el farà imbebible.
El cava, és un producte que neix a la vinya, les vinyes de vi i de cava, mai són iguals, ja no per les varietats, sinò també per les condicions. Les varietats comuns, com el són el Macabeu, Xarel·lo i la Parellada, dites per aquest ordre, perquè és el que maduren les varietats, o sigui, de collita, tal com entren al celler. També podem fer cava de Chardonnay, Malvasia ( Subirat Parent)així com de varietats negres com la Garnatxa, Monastrell, Pinot Noir, i Trepat, per l'elaboració del cava rosat. El consell regulador, ja ens controla en vinya els kg/Ha màxims que és poden collir ( 12.000kg/Ha), amb un GAP de 8,5% cosa que amb la Parellada a vegades costa d'arribar. Aquest raïm tindrà les característiques especials del vi base cava, un vi més àcid del normal, amb un grau més baix, ja que el cava és una segona fermentació en ampolla, i el consum de sucres per part dels llevats, ens donaran un increment del 1%VOl, sobre el grau inicial, així un vi base de 10,5% quedarà sobre 11,5%.
Un cop tenim el vi base, afegirem els llevats i el sucre, així com un clarificant que després ens ajudi a sedimentar aquests llevats al coll de l'ampolla. Quan els llevats consumeixen el sucre, de la reacció se'n despren CO2, que quedarà atrapat dins l'ampolla, incorporant-se poc a poc, dins del líquid. Quan els llevats moren, al cap d'uns 2 mesos d'haver fet el tiratge ( nom, que se li dóna, quan omplim les ampolles de cava, amb el vi base, sucre i els llevats) els llevats moren, començant el procés més important del cava, l'Autolisi! En aquest procés, els llevats és descomposen, en aminoàcids i peptids, que donaran, aromes i cos al nostre cava.
El cava jove, el podem treure als 9 mesos, el reserva als 15 i el gran reserva als 30 mesos de criança. Un cop, anem a fer el degorjat del cava, o sigui, treure els llevats de dins l'ampolla, decidim si serà brut nature (0-3g/sucre, No afegit), brut (fins 15g/L sucre afegits), o semi (33-50g/L sucre), segons el licor d'expedició que hi afegim, que no és res que una barreja de vi i sucre, encara que tothom té la seva fòrmula, hi ha gent que hi posa vi ranci, altres, calvados... és una mica secret!
Quan obrim una ampolla de cava, no convé, destapar-la deixant sortir el tap lliurement, ja que amb això només aconseguirem, desintegrar el carbònic, i posar-hi oxígen, cosa que farà que el cava, en llenguatge col·loquial, perdi gas, i no podrem valorar, aquest carbònic, si és agressiu, cruixent..

A nivell de cata:

-A nivell visual:
Bàsicament cal prestar atenció a l’escuma, la seva estabilitat, color i aspecte.
Cal observar igualment la bombolla, el seu tamany, la velocitat, la formació o no de rosari Així com si es formen illes i/o corona en la superfície.
El color del vi, la seva limpidesa i tonalitat, ja sigui cava rosat o blanc, intensitat….
El tamany de la bombolla ens indica el temps de criança i la temperatura de la segona
fermentació.
A nivell de nas:
No cal agitar la copa, ja que el gas ens portarà els aromes directament sense necessitat
d’aireació.

Apreciar la intensitat primer i el tipus d’aroma després: afruitat per joves i llevats frescs i autolisi quan hi ha hagut major contacte amb les lies o fins i tot ja ha tingut lloc el procés d’autolisi cel.lular dels llevats degut al temps de criança ( molts fruits secs)
-A nivell de boca:
El gas serà el primer protagonista del tast del cava a nivell de boca, el seu comportament i la seva integració i pas per boca.
Cal mirar l’equilibri de la frescor del gas, de l’acidesa i el greix (untuositat, glicerina),
amb el cos i la possible dolçor deguda al sucre afegit, en vins diferents al brut nature.
I sobretot, recordar, i el més important, recordar que una copa no és buida mai, sinó que s'omple de sensacions!!

Polítics...

En un camp de batalla, uns disparen contra els altres, és diferèncien per la roba, perquè van vestits diferents, per les formes, pel parlar, o inclús pels comportaments i estratègies, la política, em recorda a una batalla constant, on segons els valors i les teves creences, et decantes en un bàndol o en un altre. Els actes, les paraules, queden superditats a la filosofia amb la que la gent afí a tu, creu, i les reflexions que se'n deriven, mai poden ser imparcials, perquè sempre, tens una predisposició a posar en dubte lo del altre, i no ho creuràs facilment, perquè tothom sap, que les coses és poden mirar de moltes cares, i donar-li tants matissos com vulguem. Ningú té la veritat absoluta, així com, ningú ho fa ni tot bé, ni tot malament, això vindria a dir que les coses no són blanques o negres, tot i que jo, sempre crec que si. Senzillament, ens agrupem i creiem a les persones que ens sentim més representades, que van més en la nostra manera de pensar, però això en política, i en la vida real, tu no tries un grup d'amics, on no t'hi sents bé, tu no vas a sopar amb gent que no pensa com tu, o que no comparteix les teves idees o modals, perquè saps que no estaràs relaxat, ens agrupem per afinitats, i aquestes són les que defensem sempre. Jo, en aquesta batalla, sempre em sento al mig, com si les bales creuessin d'un costat a l'altre sense arribar a tocar-me, tinc implicacions emocionals, amb diferents persones que entre elles, políticament són contràries, i a la vegada afinitat per un partit, que va més amb les meves idees, i forma d'actuar,però amb gent que em tira enrere, això, em crea conflictes, a l'hora de rebre informacions, com les que estic rebent ara, però sempre, dic el mateix, que cadascú pagui les conseqüències dels seus actes, i això en política, però també en la vida.
Trobo, que per la política, hi has de nèixer, estar sempre disposat a estar en el punt de mira, ser jutjat, criticat, i motiu de conversació per cada acte que facis, sabent que sempre hi haurà algú que ho trobarà malament, i a sobre, que això repercuteixi en la teva família i aquells que t'envolten, perquè la gent, sovint cometem l'error, de dir el que pensem sense parar-nos a pensar el mal que poden fer aquestes paraules, ja no en la persona que les rep, sino, en la gent que l'estima i l'envolta, perquè arribem a ser cruels, sense adonar-nos, i no apliquem mai, allò de, no vulguis pels altres, el que no voldries per tu, tothom, té la mateixa excusa, per això cobren, però és que jo crec, que no hi ha diners que pagui, la exposició pública, el patiment, la resposabilitat, les hores de feina a les fosques, i la pressió constant d'estar sempre qüestionat, facis el que facis, i per suposat, i per mi el mes greu, que la teva feina i responsabilitat, posin a l'ull de l'huracà aquella gent que t'estimes, i que ho pateixin, llavors si, que ja us regalo del tot la feina!

Reflexions de matinada

És curiós, com tots en limitem a repetir les mateixes coses, que la vida no és fàcil, que s'ha d'aprofitar, que el temps vola, i que les coses que no diem és perden per sempre, tots tenim la lliçó ben clara, diem que aprenem dels errors, però és mentida, moltes vegades els convertim en un cercle viciós, on els repetim una vegada i un altre, escudant-nos sempre, en.. és que sóc així.. Reflexiono, em baixo del món per mirar-me la vida desde una altre perspectiva, diuen, que quan no tens les coses clares, li has de donar la volta, perquè sempre hi ha una part que no és veu, i molts cops, és una visió que dona una perspectiva més àmplia, la vida és fràgil, i canvia en segons, ens entestem a barallar-nos, a discutir-nos, a criticar-nos, a fer-nos la punyeta, i llavors, quan estàs sol, te'n adones, que això no omple, que no serveix de res, que tots sabem que és millor viure, però pocs, ho fem.
Les coses, per mi, són blanques o negres, no vaig triar ser així, però me'n adono que ho sóc, va bé conèixer els pròpis defectes, tot i que jo encara no hi he trobat la solució, cada cop estic més aprop d'aconseguir-ho, amb les coses cada cop més clares, i sense penediments tirant endavant, construïnt la vida i envoltant-me d'aquells que m'estimen i saben protegir-me quan cal. Que senzill és tot, quan el cercle és favorable, quin descans, no haver de mesurar les paraules, parlar per parlar, i tot fa gràcia, sentir que pots respirar, sense ningú que et clavi una daga, somriure, i sentir com la millor música, s'encomana. Senzillesa d'un moments, que són els que donen força i ànims, quan les coses ens preocupen, quan ens deixem abatre sobre un llit que ens està esperant per recollir el nostre pes mort, quan ja no pots mes i rebentes a plorar, m'agrada plorar, no significa que siguem dèbils, sino que potser portem massa temps, sent forts...
En silenci, em pregunto el perquè del significat de la vida, a quina velocitat cau l'aigua de la pluja, perquè l'aire és tan fred, perquè l'oxígen costa tan poc respirar-lo, perquè és tan fàcil desesperar-se, i tan difícil lluitar, perquè sempre és més fàcil deixar-se vèncer que continuar avançant, diuen que la màgia de la vida, és no saber que passarà, que aquesta incertesa, és la que dóna la força per seguir caminant.
És dur, adonar-te, que al final no sóm res, i que només serem eterns, en la ment d'aquells que ens han estimat, sóm insignificants pel món, i creure el contrari no porta enlloc, només a la soletat, compartim la vida ara, i no ho deixem per més endavant, perquè la vida, et sorpren, i mai saps, si hi haurà demà...