Desvariejant la realitat....

Visc tan ràpid que quasi no tinc temps de veure com passa al vida, a vegades crec no donar-li importància a aquelles coses que la tenen, sense temps a pensar, dedico hores i hores a la feina, i quan surto estic tan cansada, que poques ganes em queden per fer res més... És curta la vida, intensa, i no te'n adones, però el món, mentre no hi ets, segueix girant, perquè tot canvia constantment, i perquè no val la pena perdre el somriure davant de res, estem aquí per disfrutar, per gaudir, perquè viure és un regal, que molts cops no apreciem, que ens passa per alt valorar, gaudir d'una tarda de somriures, envoltar-se d'aquells que estimes, i disfrutar només de la seva companyia, sentir que pots ser tu mateixa, sense tenir por de res, compartir una copa de cava, mirar el món a través d'una copa de vi, mentre una conversa agradable, fa volar les hores, que passen tan ràpid, que inclús arriba a fer ràbia. No val la pena enfadar-se, reconèixer els errors, acceptar-los, crèixer, demanar perdó, perquè negar-se la companyia d'algú que et fa sentir bé i que t'agrada tenir aprop, no hi ha cosa més inútil que enyorar a algú pel simple fet de no voler donar el pas, perquè el temps passa i és perd, i la vida és massa maca, per fer kit kats. Retrobo la meva filosofia més apreciada, Carpe Diem, i un somriure maliciós se'm dibuixa a la mirada, adoro la vida, i vull somriure dia rere dia, perquè disfruto amb allò que tinc, perquè estimo allò que faig, perquè no motius per queixar-me, perquè la senzillesa de les coses és la que em guanya, perquè brindar és mes que un gest, perquè compartir una ampolla de vi sota la llum de la lluna és un dels meus màxim desig, perquè gaudeixo amb tant poca cosa, que no vull que em costi ser feliç, no esperaré a ser-ho demà, perquè potser el demà no existeix...

Verema i més...

Porto una desconnexió del món, digne de fer-m'ho mirar, cada matí surto escoltant els teus somnis de sopa de cabra, direcció Sant Jaume, i puc assegurar que no sé ni quin dia de la setmana és, puc reaccionar al cap de dues hores, o inclús al migdia... Són dies intensos, on les hores és comenen a notar, on els nervis i la tensió comencen a marcar el cos, però on em sento immensament feliç al lloc on estic, i sobretot amb la gent que hi ha, un gran equip que aconsegueix que les hores passin volant. Compartim jornades de 10-12 o més hores, i sempre amb un somriure, ens animem uns als altres, on el si jo puc, tu pots, ha esdevingut la filosofia per excel·lència, on he trobat a algú que m'ensenya moltissim, que m'ajuda a crèixer, sense cap mena de secret, i com va passar anys enrere amb la Xènia, confia en mi, i això és molt important.
Estic totalment desconnectada de la resta, no em dona temps a llegir el whatsapp i em perdo la meitat de converses, no em dona temps a trucar ni a agafar trucades, a escriure... i tot i així, segueixo rebent missatges que m'arrenquen un somriure, i que et recorden que encara que no hi sigui, segueixo estant present en vosaltres, i no sabeu lo que ho agraeixo, perquè no tinc temps de res, però l'enyorança va per dins...Del poble ja ni t'explico, segueixo algo que m'explica algú del transport, o del Cap, ni idea, només penso que aquest govern deu ni do l'inici de mandat, els passa com a mi,"ponen un circo y les crecen los enanos" però no puc opinar, no tinc ni idea del que passa, raro en mi eh?
Per fí estic al twitter, i és que el món del vi, és més de twitter que de facebook, tot i que encara no entenc res, m'estic adaptant com puc, amb l'ajuda d'algú, al que li dono les gràcies.
Últimament no totes les coses han estat bones, però això m'ha fet centrar-me més en la feina, absovir-me al màxim per no pensar, i és que una persona extraordinària ha marxat de la meva vida, no sense tenir raó, però si, sense donar opció, només puc dir, com diria Sau, si mai en algun dia he comès algun error, tot el que puc dir-te, es que ho sento molt... la llàstima, és que el buit que has deixat és difícil d'omplir, però assumeixo els errors que em serviran per crèixer, i per fer-me millor persona, sempre sabràs on trobar-me si algun dia, vols perdonar.
I agraïr profundament als de sempre, lo que em cuideu aquests dies, que sapigueu que us enyoro, i que voldria passar mes temps amb vosaltres, però paciència que això només dura un més, després tot, tornarà a ser normal...