dilluns, 19 de desembre de 2011

Balanç 2011.. BON ANY!


Els anys són llargs,passem per un munt de situacions diverses, la vida és una balança constant on es medeixen els moments bons i els dolents, on contínuament decantada no aconseguim mantenir mai l'equilibri, estem bé o estem malament, poques vegades indiferents, i això és lo interessant, la intensitat amb la que vivim és la que ens dóna la emoció per fer-ho, és l'adrenalina que necessitem per aixecar-nos contínuament amb il·lusió de viure. Dels anys, recordem els moments més importants, i és que els nostres records s'enmagatzemen en fragments curts de vivències,sensacions, paraules, mirades, discussions, errors, carinyo... és el menys pensat que el recordem sempre...

Un mes complicat: Febrer
Un mes feliç: Setembre
Una frase: Si jo puc, tu pots
Una cançó: Todos los días sale el sol, Bongo Botrako
Un llibre: El silenci de les vinyes
Un vi: Finca Dofí
Un cava: Kripta
Una beguda: Gintònic G-Vine
Un menjar: Japonés
Un dia: 15 d'Octubre
Un musical: Cop de Rock
Una plaça: la de la Patum
Una escapada: Cadaqués
Un concert: 25 anys de Sau al Palau de la Música
Un costum: El castell de focs de Tgn
Una tarda: Sitges
Un restaurant: El bodegón
Una escapada infantil: Tibidabo
Un lloc: Luz de gas, Manu Guix
Un viatge: Londres
Una setmana: La del cava
Un lloc inimaginable: El Mèdol
Una cata: Monvínic
Una visita: Gramona
Una película: Amanecer
Un moment bonic: Qualificació Gran Reserva
Un relax: Le Meridien Ra
Una costellada: A les aigües
Un club: Barça
Una calçotada: Valls
Una vinya: L'espectacle ( Priorat)
Un vi especial: Clos Mogador
Un programa: Skype
Una radio: Cadena 100
Un invent genial: Whatsapp
Un mòbil: Iphone 4
Un regal: Viceroy, blanc i rosa
Una bogeria: Madrid, Arteria Coliseum
Un sentiment: Vanesa Martin, Cornellà
Memorable: 100 anys de Festa Major
Una fira: Vijazz
Un moment subrealista: Sorteig entrades Champions
Un orgull: Bateig de l'Oriol
Una innovació: Twitter
Un refugi: Amitges
Un error: impulsivitat
Un somriure: Tots aquells que hem compartit

Un any més, tot el que hem viscut queda per sempre, però només mirant endavant trobem la vida, perdona, oblida, esborra, torna a començar, tanca capítols, torna'ls a començar, sense por a equivocar-nos, el futur sempre està a les nostres mans, gaudeix del que tens, valora el que t'envolta, estima a qui t'estima, somriu amb qui crea el teu somriure, i plora, només amb aquell que està disposat a eixugar les teves llàgrimes, la felicitat està en els petits detalls, no la busquis en les grans promeses, no existeixen els éssers extraordinàris, només aquells que nosaltres considerem que ho són, no pel que prometen, sinó pel que ens fan sentir quan estem al seu costat!


FELIÇ 2012!!

diumenge, 18 de desembre de 2011

Nadal... Bones Festes!


Fa dies, que tenim els carrers engalanats, llums, figures, i diverses decoracions ens fan més agradable la foscor de la tarda, quan el carrer ja és fosc, fred i desèrtic com al Gener, al Nadal aconseguim que sigui acollidor, fred igualment, però fins i tot romàntic. Cert que el Nadal és consumista, i que moltes vegades envaïts per un esperit inclutat per molts factors menys el religiós, fem coses que no fem la resta de l'any, tenim detalls amb aquells que ens envolten, però també amb aquells que tenim més lluny i potser no ens hi hem portat del tot bé, apareixen els reptes que sempre vols realitzar, amb l'excusa d'un any nou, promeses que no arriben al Febrer, però que cada any, com si no n'aprenguessim, tornem a intentar. A mi, deixant de banda tot el consumisme exagerat que comporta les festes, m'encanten, perquè aquest comença amb alegria el 24 a la nit, el dia més important de totes les festes, amb un bon sopar a casa dels meus pares, és l'aniversari de la meva mare, i casibé sempre hem celebrat amb més alegria aquest motiu, que el propi dia de Nadal, és una nit molt especial, rodejada de les persones més importants, on és beu i és menja amb alegria, i on diem les tonteries més grans, nit per gaudir, i amb il·lusió que ara sempre sóm més! El dia de Nadal, és una marató de les bones, dinar a casa dels sogres, aixecar-te de la taula, fart de menjar i de beure, anar corrents al casal, fer un quintu de Nadal, i tenir sufucient temps per arribar a casa i preparar el sopar pels amics, que sí, que venen tots a casa el dia de Nadal, i dius, estaran tips i no menjaran gaire... cullons... arrassen amb tot, jo crec que ja dinen poc perquè sabent que venen a sopar, sino no ho entenc, això sí, gràcies a ells, renovo tots els vins, caves, licors, i begudes que hagi pogut inventar-me...jaja vale va, i em fa immensament feliç, tenir tota una nit per endavant amb ells, sobretaula de les bones i borratxera assegurada! I per Sant Esteve, torna a haver-hi dinar a casa meva, que vé el meu germà i familia, tornem a parar taula, tornem a treure el cava, i a celebrar les festes s'ha dit, m'encanta que casa meva és converteixi en un centre de reunió, dóna vida a la casa, i fa ambient, i perquè no.. això fa goig, tenir a casa teva la gent que estimes, somriure, sentir-te estúpidament feliç, compartir temps, això és la clau, allò que no tenim la resta de l'any!
No visc el Nadal com a algo consumita, ni sóc hipòcrita, la gent que no m'ha importat en tot l'any, no ho faran ara per Nadal, els meus detalls, són presents dia rere dia, amb petites tonteries que arrenquen els somriure d'aquells que les reben, i això és lo important, estimar tot l'any, no només en una època, perquè ens han posat 4 llums al carrer i perquè als altaveus sonen nadales, Nadal, hauria de ser tot l'any, perquè és impossible estimar per etapes!

Que tingueu un Bon Nadal i unes Bones Festes, amb aquells que són capaços, no d'arrencar només, sinó de crear el vostre somriure!

Una copa de cava, brindarà per tots vosaltres... la meva!

dilluns, 5 de desembre de 2011

I el cava al Nadal...


Els que seguiu el meu facebook, us he sorprès aquestes setmanes amb una recomanació per aquest Nadal, veient la vostra sorpresa i que a sobre em feu cas, us explico el perquè, i com triaré jo, els vins de les festes.
El cava, estarà present a la taula, intenteu que sigui desde un principi de l'àpat, perquè segurament serà un Brut Nature d'aquells que guardem per ocasions especials, intentem no espatllar-ho, posant-lo quan no toca. Quan comencem un dinar, si volem fer-lo amb vi i acabar amb cava per brindar, intentarem que el cava sigui brut o semi, pel contrast, perquè el brut nature no hi haurà manera de que passi,i quedarà a les copes. El cava és recomanable servir-lo fred, però no en excés, la gent que com a mi, li agrada el cava casi al punt de congelació, heu de saber que ens perdrem molts dels aromes, però que a mida que l'ampolla vagi adquirint temperatura a la taula, aniran sortint, així, podrem valorar-los si estem atents. El vi blanc, mariradà perfectament amb el peix, no cal que us ho digui,però depen de com estigui cuinat un negre jove, o de maceració carbònica tampoc hi quedarà malament. els vins negres guardeu-los per menjar contundents, sino el vi, se'us menjarà el plat, i no és bo que les coses sobresurtin per separat, sino que tot, ha d'estar dins d'un conjunt. Sempre intenteu servir els vins, de menor a major grau d'etanol, això farà que no us canseu dels vins, o que no anuleu un amb els altres.
La copa... i aquí vé, la controvèrsia d'aquests dies, la copa de cava és per caves joves i reserva i per rosats joves o reserva, però un cava gran reserva, feu servir la copa de vi, perquè degut a la complexitat aromàtica del cava, una copa de les que s'anomenen cava o flauta, no deixarà que el nostre cava expressi tot el seu ventall aromàtic, i no podrem apreciar prou bé les seves característiques d'aquesta llarga criança, el farà molt més bebible, i si us entreteniu a fer la comparativa de les dues copes, inclús us semblaran caves diferents, no us pegaran com m'heu dit alguns, us ho agraïran i pot ser fins i tot divertit, sorprendre als que teniu a la taula, amb aquests petits detalls. Quan estigueu de sobretaula, amb els torrons, i tips, no us negueu la possibilitat d'un vi de licor, o un vi de postre ( moscatell), com podria ser un vi de gel ( ex: gewurztraminer), són ideals, per acabar l'àpat fent una copeta, tenen la dolçor necessària perquè passin divins, i servits frescs els fa adquirir molt perill.
Si us quedeu sense vi en fred, poseu una cubitera amb gel, aigua i sal, i espereu, no fa miracles, però la sal a l'aigua fa baixar el punt de congelació d'aquesta, desfarà el gel més ràpid, però incrementant l'alliberament del fred, així que és refredarà abans l'ampolla, és una solució quan veus que van consumint i que no has posat proutes ampolles a la nevara!
No cal que digui que si el vi, és un gran reserva o un reserva, potser millor decantar-lo per obrir-lo, ja que pot ser que estigui reduït i aquest aport d'oxígen li treurà aquestes possibles notes, deixant el vi, perfecte per beure. Si us surt un cava reduït, sempre podeu posar-hi una monera de coure a dins, ja que el coure treu les notes de reducció, però no quedarà gaire bonic a la taula :)
Ah i sobretot, passeu aigua a les copes abans de servir els vins o el cava o del contrari envineu-les, perquè restes de sabó dels rentaplats, poden fer que tinguem copes totalment diferents una de les altres, o que inclús les bombolles vagin desproporcionades, assegureu-vos d'aquests petits detalls abans de servir-los i així res podrà fallar!
I per últim, recordeu que obrir una ampolla de cava no és celebrar que has guanyat una carrera, obre-la amb carinyu, o desintegraràs tot el carbònic, que durant 9, 15, 30 mesos, ha estat integrant-se poc a poc dins del líquid.

Apa! aquí us ho deixo! :)