dijous, 17 de novembre del 2011

tu ets tu...


És un problema de moralitat, que provoca neguit, perquè a vegades el nostre comportament és ilògic a ulls dels altres, perquè ens atrevim a jutjar desicions que no són nostres, que no ens pertoquen, però que fàcil és organitzar la vida del demés, que clar és veu tot, potser voldríem els problemes dels altres, perquè sempre és veuen més petits o inclús sense importància al costat dels nostres. Fàcil és parlar per parlar, criticar, qüestionar, lo complicat és posar-se al lloc dels altres, i mirar-ho amb la mateixa perspectiva, i això poques vegades ho fem. Hem de viure, per sobre de tot, viure nosaltres la nostra vida d'acord amb les nostres idees, i sentiments, barallar-nos amb el món si fa falta, lluitar pel que volem, a capa i espassa, si fa falta, exigir-ho amb la punta d'una llança, és la nostra vida, i la nostra felicitat, a vegades no ens adonem, però els dies que passen els perdem per sempre, no podem deixar per una altre vida, el que no ens atrevim a fer en aquesta, que la por, ha de formar part de nosaltres, però mai ha de resultar un fre, que a vegades hem de fer mal a aquells qui estimem per fer el que nosaltres volem, però la gràcia està, en que aquells que ens estimen sempre ens acabaran comprenent, que viure és un regal, i que no ens adonem, però només nosaltres podem fer-lo intens e interessant. Realitzar els teus somnis, no és estar boig, és ser valent, enfrontar-se al món, no es barallar-s'hi, és lluitar pelque vols i no tens.
La vida, ens sorpren, i ens porta per camins que no havíem imaginat, i que? determinació i endavant, les coses no les hem de jutjar, les hem d'acceptar, les hem de compendre, les hem de valorar.
Sentim soletat, i a vegades creiem que sóm els únics que passem per això, no, tots tenim els nostres moments de desesperació, no sóm tan especials ni tan diferents per creure, que sóm una espècie única al món. Les coses sempre s'han d'intentar, és millor una decepeció, que una incertesa, i sino surt, és torna a començar, no hi ha més que això, millor un resultat que un dubte...

Avui tinc en ment a Paulo Coelho, amb una de les notes que m'agraden més:

"Siempre es preciso saber cuándo se acaba una etapa de la vida. Si insistes en permanecer en ella más allá del tiempo necesario, pierdes la alegría y el sentido del resto. Cerrando círculos, o cerrando puertas, o cerrando capítulos, como quieras llamarlo. Lo importante es poder cerrarlos, y dejar ir momentos de la vida que se van clausurando.

No podemos estar en el presente añorando el pasado. Ni siquiera preguntándonos porqué. Lo que sucedió, sucedió, y hay que soltarlo, hay que desprenderse.

En la vida nadie juega con las cartas marcadas, y hay que aprender a perder y a ganar. Hay que dejar ir, hay que dar vuelta a la hoja, hay que vivir sólo lo que tenemos en el presente. El pasado ya pasó. No esperes que te lo devuelvan, no esperes que te reconozcan, no esperes que alguna vez se den cuenta de quién eres tú.

La vida está para adelante, nunca para atrás. Si andas por la vida dejando "puertas abiertas", por si acaso, nunca podrás desprenderte ni vivir lo de hoy con satisfacción. ¿Noviazgos o amistades que no clausuran?, ¿Posibilidades de regresar? (¿a qué?), ¿Necesidad de aclaraciones?, ¿Palabras que no se dijeron?, ¿Silencios que lo invadieron? Si puedes enfrentarlos ya y ahora, hazlo, si no, déjalos ir, cierra capítulos.

Tú ya no eres el mismo que fuiste hace dos días, hace tres meses, hace un año. Por lo tanto, no hay nada a qué volver. Cierra la puerta, da vuelta a la hoja, cierra el círculo. Ni tú serás el mismo, ni el entorno al que regresas será igual, porque en la vida nada se queda quieto, nada es estático. Es salud mental, amor por ti mismo, desprender lo que ya no está en tu vida.

Es un proceso de aprender a desprenderse y, humanamente se puede lograr, porque te repito: nada ni nadie nos es indispensable. Sólo es costumbre, apego, necesidad. Pero cierra, clausura, limpia, tira, oxigena, despréndete, sacúdete, suéltate"

¡Esa es la vida!
Paulo Coelho

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada