dilluns, 7 de novembre del 2011

Polítics...


En un camp de batalla, uns disparen contra els altres, és diferèncien per la roba, perquè van vestits diferents, per les formes, pel parlar, o inclús pels comportaments i estratègies, la política, em recorda a una batalla constant, on segons els valors i les teves creences, et decantes en un bàndol o en un altre. Els actes, les paraules, queden superditats a la filosofia amb la que la gent afí a tu, creu, i les reflexions que se'n deriven, mai poden ser imparcials, perquè sempre, tens una predisposició a posar en dubte lo del altre, i no ho creuràs facilment, perquè tothom sap, que les coses és poden mirar de moltes cares, i donar-li tants matissos com vulguem. Ningú té la veritat absoluta, així com, ningú ho fa ni tot bé, ni tot malament, això vindria a dir que les coses no són blanques o negres, tot i que jo, sempre crec que si. Senzillament, ens agrupem i creiem a les persones que ens sentim més representades, que van més en la nostra manera de pensar, però això en política, i en la vida real, tu no tries un grup d'amics, on no t'hi sents bé, tu no vas a sopar amb gent que no pensa com tu, o que no comparteix les teves idees o modals, perquè saps que no estaràs relaxat, ens agrupem per afinitats, i aquestes són les que defensem sempre. Jo, en aquesta batalla, sempre em sento al mig, com si les bales creuessin d'un costat a l'altre sense arribar a tocar-me, tinc implicacions emocionals, amb diferents persones que entre elles, políticament són contràries, i a la vegada afinitat per un partit, que va més amb les meves idees, i forma d'actuar,però amb gent que em tira enrere, això, em crea conflictes, a l'hora de rebre informacions, com les que estic rebent ara, però sempre, dic el mateix, que cadascú pagui les conseqüències dels seus actes, i això en política, però també en la vida.
Trobo, que per la política, hi has de nèixer, estar sempre disposat a estar en el punt de mira, ser jutjat, criticat, i motiu de conversació per cada acte que facis, sabent que sempre hi haurà algú que ho trobarà malament, i a sobre, que això repercuteixi en la teva família i aquells que t'envolten, perquè la gent, sovint cometem l'error, de dir el que pensem sense parar-nos a pensar el mal que poden fer aquestes paraules, ja no en la persona que les rep, sino, en la gent que l'estima i l'envolta, perquè arribem a ser cruels, sense adonar-nos, i no apliquem mai, allò de, no vulguis pels altres, el que no voldries per tu, tothom, té la mateixa excusa, per això cobren, però és que jo crec, que no hi ha diners que pagui, la exposició pública, el patiment, la resposabilitat, les hores de feina a les fosques, i la pressió constant d'estar sempre qüestionat, facis el que facis, i per suposat, i per mi el mes greu, que la teva feina i responsabilitat, posin a l'ull de l'huracà aquella gent que t'estimes, i que ho pateixin, llavors si, que ja us regalo del tot la feina!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada