divendres, 15 de juliol del 2011

X...


Tu ets diferent per mi, hi ha persones que sou àngels en la vida dels altres, i sense dubte, tu un dia vas canviar el meu camí. Perquè vas creure en mi, quan ningú ho feia, perquè vas estar al meu costat tot i el meu rebuig constant i les meves males paraules amb tu, t'odiava, tan admirada per tots, tan correcte, has descatat en tot allò que has fet, a la universitat, a la feina, tothom sap qui ets, i tothom s'admira al parlar de tu, jo en canvi, m'havia perdut en aquest món, no volia seguir estudiant, tampoc tenia massa clar lo de treballar, època de rebeldia, que tu amb el teu carinyo i la teva paciència, vas aconseguir canviar. No sé, i encara m'ho pregunto ara, que vas veure en mi, però el desgast del dia a dia em va fer baixar la guardia, poc a poc, em vaig anar trobant més aprop de tu, fins que un dia em vas sorprendre dient, que m'havies matriculat a la universitat, i tenies la matricula a la mà!!!!, em vas dir que podia viure a casa teva, obrint-me la porta de la teva família, les teves coses... no hi ha paraules per aquell moment... confiaves en mi, i jo no podia fallar-te, quantes nits has estat al meu costat explicant-me matemàtiques, física, química.. tu saps de tot, i jo sóc un desastre que no sé de res, treient hores a la teva parella, als teus pares, als teus amics... és impagable. Ens va costar començar una amistat, 2 móns diferents, 2 maneres de fer diferents, incompatibles, ho teniem tot per odiar-nos, mai deixaré de pensar que ets un àngel, perquè tu, vas canviar la meva vida, no sé que hagués fet de no creuar-me en tu ni com seria tot ara, i dia a dia, segueixes al meu costat a pesar de la distància, perquè si et truco estiguis on estiguis ho deixes tot per venir, perquè el cava no seria el mateix sense tu ;) perquè m'ensenyes tot el que saps i t'esforces perquè millori, apuntant-me a cates, fires i comptant amb mi per tot... perquè mai em deixes de banda i jo no deixo de sentir-me malament perquè jo no puc oferir-te res a tu, comparat amb tot el que em dones a mi, una lliçó més que m'has ensenyat, les coses és fan perquè volen no per esperar res a canvi,sóc el teu projecte social més gran ( jaja, toc d'humor, mai he tingut un no per resposta, però també m'has clavat unes bronques monumentals... Amb mi ja t'has guanyat el cel, vas pulir el meu caràcter fent-me millor persona, em vas ensenyar que havia d'esforçar-me per aconseguir les coses, i sobretot que tenia capacitat per fer-ho,a creure en mi, a confiar en mi, i ara t'agraeixo i et dec molta d'aquesta força mental que he aconseguit.Jo només espero, que el futur em doni la oportunitat de tornar-te tot allò, que tu has fet per mi, sempre seràs millor que jo en tot, no em preocupa, quan tu parles, jo callo i escolto.Perquè mai oblides els meus amics, acollint-los també a casa teva, perquè saps el nom de tots ells, perquè a casa ets com de la família, i perquè inclús el meu avi va poder veure tot el que havies canviat en mi... Tinc tanta sort de tenir gent com tu al meu voltant, em sento tan afortunada, sou la veritable riquesa de la meva vida, us ho dic constantment i espero que us sàpiga transmetre, però es que tu, em deixes sense paraules, està clar, que algú del cel m'estima amb bogeria, perquè no estic a la vostra alçada...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada