diumenge, 31 de juliol del 2011

Errors...


Un error no detectat en la fòrmula utilitzada, et fa perdre el temps en un resultat irreal, tan de bo, a vegades poguessim tirar d'excel a la vida, on quan t'equivoques, és tan fàcil adonar-te com llegir a la pantalla, error, i apareix davant teu com un miracle, el plantejament correcte, com dient, no ho veus que és així? i a vegades fins i tot encara dubtes...Quan encadenes tants errors seguits en un breu espai de temps, tremolen els murs, i et replantejes, la equació inicial que estàs utilitzant, i te'n adones, per molta ràbia que faci, que has d'esborrar tot que el has fet fins ara, començant de nou, això provoca una sensació de fustració e impotència que sino la superes, et porta a engegar-ho tot a la merda, convertint aquestes sensacions en eternes... perquè és més fàcil engegar-ho, que rectificar i lluitar, perquè és més fàcil abandonar-se a la fustració, que lluitar per la felicitat, perquè és més fàcil autocompadir-se, que posar-se a buscar la solució... Ningú neix amb la veritat absoluta de les coses, sóm persones, amb virtuts i defectes, alguns però ens convertim en especialistes, de la equivocació constant fins arribar al punt de fer-ho obra d'art. Provoca tanta fustració fer mal a algú que estimes,quan veus que la impulsivitat et venç negant la racionalitat de les coses, com odio aquesta part de mi, perquè sempre em porta a fer mal a qui menys ho mereix, arribes a creure amb tota la convicció del món que a vegades que és millor fugir de la seva vida, i desitjes amb totes les teves forces que t'apartin, i així almenys tens algo en que aferrar la teva fustració, quan veus, que només té maldecaps pels teus errors constants, perquè és millor no ser-hi, quan només aportes tristesa, ràbia e impotència constant, perquè els amics, estan per ajudar i protegir, no per fer-te plorar. Eliminar una variable, i fer la fòrmula més simple, i fins i tot, més correcte, una variable menys, és una incognita menys a aïllar, és simplificar, i avançar més ràpidament per arribar a obtenir un bon resultat. Perquè quan estimes, prefereixes mil vegades plorar tu que veure-ho en els altres, és posar per davant els seus interessos abans que els teus, perquè és quan TU, ets el menys important de tot, perquè realment no dolen les coses, si serà compensat amb els seu somriure, si tu finalment, deixes de provocar les seves llàgrimes, i tot recupera la seva essència del viure, perquè viure, no és ofegar als altres,perquè estimar no és posseïr, és deixar que cadascú faci el que li vingui de gust, i acceptar que no tots, sentim i volem les mateixes coses, que tot brotlla per si mateix, i que res pot ser provocat, estimar és respectar, i quan no respectes la vida d'algú, NO mereixes sota cap concepte estar al seu costat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada