dimecres, 13 de juliol del 2011

Els que lluiten..


Fa dies, que alguns és veu que han perdut la il·lusió de sortir al carrer, o no era així... perquè els que sortim al carrer amb il·lusió sóm nosaltres, per defensar en nostre CAP, perquè potser és complicat, però mai, s'ha de llençar la tovallola, sino lluitar pel que vols, perquè el conformisme no va amb nosaltres, i ja ho hem demostrat moltes vegades... Amb il·lusió sortim, però sempre falta gent, de que serveix treballar a l'ombra, si els demés no ho veuen, no ho poden apreciar, de que serveix sentir les coses, si no pots dir-les, és tan fàcil solucionar això, i no crear conflictes per aquí, que em sembla inclús insultant que no és faci... i més en aquests moments... Un casal ple, on la gent respon, i quanta sort tenim de tenir una portaveu que s'explica, que és fa entendre, que parla amb el cor a la mà, que la veus a tot arreu, que t'anima i t'encomana aquesta energia que et fan lluitar a tu, quantes coses hem d'agraïr-li, i tots els esforços que hi està dedicant, d'una família representativa inclús carismàtica del poble, avui, sentint-te parlar m'has fet sentir l'orgull potaroig, llàstima, que la persona "escollida" democràticament, per mi, i sempre sota la meva simple opinió, no està a la teva alçada, i això avui després de parlar ella i després de parlar tu s'ha evidenciat més que mai, perquè la gent al costat ho ha comentat, mira que parla bé... cosa que jo ja estava pensant...
S'ha presentat una proposta que s'està estudiant, a veure si tenim sort, que com diu la meva millor amiga, no pot ser que anem enrere com els crancs, qui no ha hagut d'anar mai a Terrassa, i esperar-se a urgències mil hores per ser atès.. i ho se del cert.. que després de cada partit de futbol sala, per algú sempre havíem de sortir corrents...
De totes formes, i després d'estar ahir a la mani, de passejar pel poble, de veure la implicació de la gent, de veure les pancartes als balcons, em queda un sentiment molt agradable i felicitat, sobretot felicitat, demostrant un cop més que sóm un poble diferent, que quan cal, sabem anar tots a una, com ha dit la nostra portaveu, quin orgull ser de Castellbisbal, quin orgull, ser potaroig!
Endavant, que la lluita no ha acabat!!!! Som-hi!!!!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada