Persones...

Sona lady Antebellum, com sempre que escric al blog, sigui el que sigui, Need you Now, m'acompanya, perquè m'ajuda a estar tranquil·la, a relaxar-me, es curiós perquè amb aquesta cançó no tinc cap record a qui adjudicar, cap moment, però un dia va sorgir...com tu... no recordo quin dia vas sorgir, ni com vas entrar a formar part de la meva vida, perquè crec que quan me'n vaig adonar ja estaves vivint a dins. Una connexió especial, que és dóna en poques persones, i que quan succeix descol·loca, impossible d'entendre a ulls dels altres, necessitat de viure-la quan la sents, perquè té el problema que quan es perd, difícilment la tornes a trobar... Neixen sentiments purs, sensacions extremes, perquè rius o plores, però no estàs indiferent, perquè enyores o t'agobies,perquè ho sents, o no ho sents, perquè la mirada és un mitjà de comunicació més clar que les paraules, oblidar que el món gira, sentir-te lluny de tot i aprop de res, perquè pateixes, però aconsegueixes tocar el cel. Podem viure de moltes maneres, i recordo haver tingut aquesta conversa moltes vegades, una vida plàcida, cómoda, basada en uns valors, en un respecte, en una racionalitat, en una moralitat, o és pot viure en els extrems, on la felicitat que s'aconsegueix proporciona un plaer inmens, però que la decepció i la tristesa van en les mateixes proporcions, podem lluitar pel que volem, podem lluitar pels nostres somnis, i caure mil vegades en l'intent o lamentar-nos eternament sense fer res...
Perquè quan estic amb tu, mai trobo el moment de marxar, perquè em fas sentir bé, perquè les coses inminents passen a un segon pla, perquè les urgents deixen de ser-ho... que bonic és estar amb persones que trasmeten aquestes sensacions, que tenen la màgia, que tenen la clau de la vida, perquè amb una paraula poden canviar el curs d'un dia, que amb un detall desperten un somriure, també però, poden fer-te plorar... Tinc sort de tenir-te, perquè se que amb tu sóc millor persona, i m'agrada no pel que ets, sinó pel que sóc jo, quan estic al teu costat... avui tiro d'orgull i xulería, dient que no ets tan important, sabent que en el fons de mi, alguna cosa et trobarà molt a faltar...