PATUUUUMMMMMM!!!!!!!!

S'acosta el dia, i el meu entussiasme, les meves ganes, la meva alegria creix per moments, perquè cada any dic, aquest ha sigut l'últim, i quan s'acosta el dia, els nervis se'm posen a l'estòmac, i sé que no puc faltar a la cita... Patum, és bogeria, festa, diversió, on he passat nits tan memorables, moments tan grans, que he d'agraïr-li moltes coses... Moments, que, si mai he superat els límits de lo racional, ha estat allà abraçada a la filosofia del Carpe Diem, on per patum, s'expandeix a la seva màxima expressió, on he comès una de les bogeries més importants de la meva vida i això que només en tinc 2 de tant grans, d'aquelles de fer-les un cop i prou... on he vist algú, mirar-me als ulls, assegurant-me fins aquí hem arribat que coneixo els meus límits, llàstima que la reflexió anés una mica tard... :) els límits per Patum, sovint queden superats... Patum és passió, i la meva s'ha desbordat en alguns moments fins a la seva màxima expressió, tot i que no me'n vaig adonar, fins que vaig veure els sanitaris, portant-nos una camilla al costat... Patum és irracional, on podem conseguir ninos al tiro, sense poder aguantar ni tan sols l'escopeta, per poder apuntar.. on les estones tirats a la Ginesta escalfant motors és converteixen en moments de bogeria compartida.. Perquè per Patum han saltat espurnes, i no només les que deixen anar els plens, petons robats quan el temps s'acava, i te'n adones que t'estant dient amb un somriure, ehhhh, que marxem!!!! ;)
Patum és sentir-se molt aprop uns dels altres, sobretot davant de la barana, i quina capacitat tenim per sopar al bar que està més ple de Berga, i que no fa goig entrar i mirar, tots sóm potarojos de sang, tastet, café i magnum i tots a saltar, que començen els plens i quan s'apaguen els llums de la plaça, i la música comença a sonar, tots, ens quedem sense respirar...olor a polvora, i algú ja és torna boig, pell de gallina, apretem els punys, tot un any esperant i ja ha arribat el dia... Patum és confiança, perquè te'n adones que hi ha gent que ho faria tot per tu, perquè et falta l'aire a la plaça, i veus impossible sortir d'allà, però només dir-ho, en 3 segons ja estava a baix...
Patum... se li queda petita la paraula, si els carrers de Berga parlessin... mare meva, que no vull ni pensar-ho... que tinc ganes, moltes ganes, i que necessito més Patum que mai, que de tancar alguna ferida, i aquest any... hem penso superar...