dimecres, 29 de juny de 2011

Persones...


Sona lady Antebellum, com sempre que escric al blog, sigui el que sigui, Need you Now, m'acompanya, perquè m'ajuda a estar tranquil·la, a relaxar-me, es curiós perquè amb aquesta cançó no tinc cap record a qui adjudicar, cap moment, però un dia va sorgir...com tu... no recordo quin dia vas sorgir, ni com vas entrar a formar part de la meva vida, perquè crec que quan me'n vaig adonar ja estaves vivint a dins. Una connexió especial, que és dóna en poques persones, i que quan succeix descol·loca, impossible d'entendre a ulls dels altres, necessitat de viure-la quan la sents, perquè té el problema que quan es perd, difícilment la tornes a trobar... Neixen sentiments purs, sensacions extremes, perquè rius o plores, però no estàs indiferent, perquè enyores o t'agobies,perquè ho sents, o no ho sents, perquè la mirada és un mitjà de comunicació més clar que les paraules, oblidar que el món gira, sentir-te lluny de tot i aprop de res, perquè pateixes, però aconsegueixes tocar el cel. Podem viure de moltes maneres, i recordo haver tingut aquesta conversa moltes vegades, una vida plàcida, cómoda, basada en uns valors, en un respecte, en una racionalitat, en una moralitat, o és pot viure en els extrems, on la felicitat que s'aconsegueix proporciona un plaer inmens, però que la decepció i la tristesa van en les mateixes proporcions, podem lluitar pel que volem, podem lluitar pels nostres somnis, i caure mil vegades en l'intent o lamentar-nos eternament sense fer res...
Perquè quan estic amb tu, mai trobo el moment de marxar, perquè em fas sentir bé, perquè les coses inminents passen a un segon pla, perquè les urgents deixen de ser-ho... que bonic és estar amb persones que trasmeten aquestes sensacions, que tenen la màgia, que tenen la clau de la vida, perquè amb una paraula poden canviar el curs d'un dia, que amb un detall desperten un somriure, també però, poden fer-te plorar... Tinc sort de tenir-te, perquè se que amb tu sóc millor persona, i m'agrada no pel que ets, sinó pel que sóc jo, quan estic al teu costat... avui tiro d'orgull i xulería, dient que no ets tan important, sabent que en el fons de mi, alguna cosa et trobarà molt a faltar...

dimarts, 21 de juny de 2011

PATUUUUMMMMMM!!!!!!!!


S'acosta el dia, i el meu entussiasme, les meves ganes, la meva alegria creix per moments, perquè cada any dic, aquest ha sigut l'últim, i quan s'acosta el dia, els nervis se'm posen a l'estòmac, i sé que no puc faltar a la cita... Patum, és bogeria, festa, diversió, on he passat nits tan memorables, moments tan grans, que he d'agraïr-li moltes coses... Moments, que, si mai he superat els límits de lo racional, ha estat allà abraçada a la filosofia del Carpe Diem, on per patum, s'expandeix a la seva màxima expressió, on he comès una de les bogeries més importants de la meva vida i això que només en tinc 2 de tant grans, d'aquelles de fer-les un cop i prou... on he vist algú, mirar-me als ulls, assegurant-me fins aquí hem arribat que coneixo els meus límits, llàstima que la reflexió anés una mica tard... :) els límits per Patum, sovint queden superats... Patum és passió, i la meva s'ha desbordat en alguns moments fins a la seva màxima expressió, tot i que no me'n vaig adonar, fins que vaig veure els sanitaris, portant-nos una camilla al costat... Patum és irracional, on podem conseguir ninos al tiro, sense poder aguantar ni tan sols l'escopeta, per poder apuntar.. on les estones tirats a la Ginesta escalfant motors és converteixen en moments de bogeria compartida.. Perquè per Patum han saltat espurnes, i no només les que deixen anar els plens, petons robats quan el temps s'acava, i te'n adones que t'estant dient amb un somriure, ehhhh, que marxem!!!! ;)
Patum és sentir-se molt aprop uns dels altres, sobretot davant de la barana, i quina capacitat tenim per sopar al bar que està més ple de Berga, i que no fa goig entrar i mirar, tots sóm potarojos de sang, tastet, café i magnum i tots a saltar, que començen els plens i quan s'apaguen els llums de la plaça, i la música comença a sonar, tots, ens quedem sense respirar...olor a polvora, i algú ja és torna boig, pell de gallina, apretem els punys, tot un any esperant i ja ha arribat el dia... Patum és confiança, perquè te'n adones que hi ha gent que ho faria tot per tu, perquè et falta l'aire a la plaça, i veus impossible sortir d'allà, però només dir-ho, en 3 segons ja estava a baix...
Patum... se li queda petita la paraula, si els carrers de Berga parlessin... mare meva, que no vull ni pensar-ho... que tinc ganes, moltes ganes, i que necessito més Patum que mai, que de tancar alguna ferida, i aquest any... hem penso superar...

dimarts, 14 de juny de 2011

Experiment, dia 1.


Experiment, m'agrada com sona la paraula,tot i que l'agafo d'algú que la repeteix tan sovint, que ja me l'ha posat al cap. No se si s'ajusta exactament al que està passant aquests dies,ja que un experiment, és una prova o observació feta per a confirmar quelcom de dubtós, especialment sota condicions determinades per l’observador... i no sé si aquest govern és dubtos o no, però ja tenim feta la constitució el repartiment d'alcaldies, entre CIU i Alternativa i el PSC fora, sent la llista més votada.. però d'això ja sabeu la meva opinió no?
Com porto uns dies dient-li a algú, s'ha de mirar endavant, i és el que penso fer, la constitució del govern, és així, estiguem d'acord o no, per tant, tancaré files, tanco dubtes i poso tota la meva confiança en ells, perquè puguin demostrar-me que és el seu projecte comú serà una realitat de la qual no ens empenedirem, que està basat en la lògica, en les ganes, però fet desde la coherència, no per revenja, ni per ànsies de poder, avui ha sigut el dia 1, dels quatre anys que vindran, fins llavors, tots hem de ser un, perquè sino, no anirem endavant. Sempre he sigut positiva, i no crec que un repartiment d'alcaldies sigui mercadejar amb la política, ja que, si treballes sobre unes mateixes bases, si és segueixen uns mateixos passos, no hi ha d'haver problemes, inclús millor potser, perquè tens diferents visions i opinios que ajuden a reflexionar, aquí però ja estic especulant amb la meva positivitat. Donem temps i confiança, perquè de moment no han demostrat que no la mereixin, fem crítiques constructives, donem idees, digue'm alt i clar el que pensem, perquè així també, contribuïm al bé comú que ens envolta, el poble, i a nosaltres, la seva gent, que sóm els que hi hem de viure, que sóm els que l'estimem, i el fem gran, ajudem a construïr, mai a destruïr.
Em dol, també, que ara que l'antic govern està fora se'l acusi com si tot ho hagués fet malament, perquè no és cert, ni tots sóm tant bons ni tots tan dolents, l'antic govern, tenia gent extraordinària que sempre defensaré perquè van treballar el màxim per aquest poble, i tot i no estar al govern que ningú oblidi que són ells qui van guanyar les eleccions, i això és motiu d'orgull per qualsevol.

dilluns, 6 de juny de 2011

Indignada!!!


Estic indignada, i no perquè sigui la moda, sino perquè arriba a un punt on les coses lògiques semblen no tenir cabuda en una societat que cada cop anem a pitjor, on el que vol la majoria no és lo important, ni lo representatiu, però que passa, que ens hem tornat bojos?? Gràcies polítics, per dir-me i fer-me veure que votar és tan important, no ho havia vist, clar, si jo no hi vaig després no podreu jugar amb els meus vots no?? Fins ara, pensava que les matemàtiques només em costaven a mi, encara recordo aquella primera classe a l'enginyeria, on les mates no tenien números, de sobte suposaves, després sortien lletres, i tornaves a suposar, i jo m'ho mirava i pensava, com aprovaré?? fàcil, estudiant... sembla que alguns se li donen les matèmatiques pitjor que a mi, voten 5316 persones, de les quals 1465 voten un partit, 1261 en voten un altre, 1180 un altre i 515 un altre... de major a menor... número de vots, us faig jo els càlculs o són evidents??? Sabeu interpretar aquestes dades, o us les explico?? Doncs si, us les explico: Resulta que els que treuen 1180 vots, tenen la paella pel màneg, que els més votats, i el que vol la majoria, no els tenen en compte per res, a mi m'agradi o no, sigui el color que sigui, repescto les majories, perquè crec que són les mes representatives, tenim dos partits capdavanters, incapaços d'entendre's, increïble, com nens petits,que aneu a treballar no a pendre café, això no és un joc ehh, a mi el primer dia de pràctiques de química, em van assignar un company amb uns mètodes molts diferents als meus, lo millor, em va servir per ser més tolerant, per entrendre altres punts de vista i de treball, per superar-me i perquè no, adoptar algunes coses del seu model per perfeccionar el meu... ara és barallen els partits, sincerament no sé qui sortirà, però per mi lo lògic i representatiu es que surtin els dos partits mes votats que senyors sumen, 2726 vots de 5376 votants, es evident el que vol el poble?? Ara em direu, es que són partits molt distants, amb diferents punts de vista, collons, a veure si us penseu que la política és fàcil, o que la vida és fàcil, després us queixareu que la abstenció cada cop és mes gran, i es que si acaben manant les minories perquè anar a votar?? Està clar, el pròxim cop, em quedo a casa, no m'agrada que juguin amb mi, polítics feu un pensament i canvieu la llei electoral, perquè no se si ho veieu que cada cop anem a pitjor...

dissabte, 4 de juny de 2011

Tornant...


Porto uns dies pensant, perquè tancar el blog, és cert que opinant de política, he obert tots els meus pensaments a gent que ni jo imagino, però que mes dona, tinc tot el dret a fer-ho, i almenys la valentia de dir-ho. Escriure em relaxa, i no crec que els meus pensaments distin molt als de l'altre gent, no em considero especial, ni diferent, només algú normal, que lluita pel que creu, intentant ser feliç. Desde em trec els neguits que m'ofeguen, i em recomforta saber que no sóc la única persona que li passen segons quines coses, perquè lo més gran, és escriure, i que algú inmediatament, t'envii un missatge, on es reflexa una història paral·lela, és bonic. Perquè puc sentir-me perduda, puc sentir-me trista, puc enyorar, puc estimar, puc sentir, puc somriure, puc plorar, però no sóc la única persona que li passen aquestes coses, i desde l'space aquest blog m'ha donat moltissim.
Avui tinc un dia nostàlgic, m'agradaria estar passejant davant del mar, mullant-me per la pluja, mirar el cel gris, i sentir com les gotes d'aigua llisquen per la meva pell, sentir la fredor de l'ambient, calmar el meu cor que batega depressa, i notar,en una abraçada càlida, l'escalfor dolça de la meva pell, aprop de la teva...