dilluns, 23 de maig de 2011

La reflexió comença ara...


Dia de ressaca electoral, que no ha deixat indiferent a ningú, la veritable reflexió comença ara, amb els pactes, cosa que detesto, perquè sovint deixen fora el que vota la majoria i això, per mi, és injust, sigui qui sigui. Això ara, és com el tetris, joc que m'apassiona, perquè sempre et fa pensar quina és la millor opció, i quan veus el game over, reflexiones i saps, que podies haver-ho fet millor. Ens trobem en un punt, en que hi ha moltes opcions, totes viables, però que a mi m'agradaria que el pacte que sortís, ho fes per començar a construïr, un futur, perquè 4 anys, passen volant, amb això vull dir, que és comenci a construïr pensant en el més enllà, en treballar pel poble, en trasmetre il·lusió, per sobre dels interessos personals dels partits, i barrejant les diferents opcions, perquè no només hi pot haver un alcade, també n'hi poden haver dos partint mandat, sóm persones i tenim el gran privilegi que podem pensar, i això s'ha de fer ara, reflexionar, amb calma, i pensar en el demà.
Personalment no estic contenta amb aquests resultats, i molts us podeu sorprendre, però és cert, i ho confesso, no ho estic ni amb aquests, ni amb qualsevol altre, perquè més enllà de la política hi ha les persones, perquè jo dins d'aquestes formacions hi tinc gent que estimo, que adoro, que són els que em fan somriure dia a dia, i sé, que ara mateix algú no ho pot estar passant bé, i a mi això, no em fa feliç, naturalment també tinc alguna persona que està molt feliç, i estic contenta, clar que sí, però la meva felicitat mai serà completa, perquè jo, no sóc política, perquè sé que sóc molt sensible, i quan veig algú trist no puc evitar-ho, em fa mal. Jo només vull felicitar a aquells que heu aconseguit millorar els resultats, com CIU, amb el seu gran equip de persones, :), dir que ho sento, per aquells que no us ha anat tan bé, i que ara, a partir d'ara, reflexioneu i penseu en tots nosaltres, que vivim aquí, que estimem aquest poble amb bogeria, que vam anar a votar, que volem seguir sent la enveja del voltant, feu-nos sentir orgullosos de ser qui sóm, potarojos per sempre.
I ara sí, per acabar deixo la política, perquè no és lo meu, sincerament no sé, perquè la meva opinió pot interessar a algú, perquè estadísticament, no sóc cap mostra representativa, però agraeixo els comentaris, i aquells que m'heu tingut present, només volia expressar les meves sensacions, els meus sentiments com sempre he fet, la meva visió de les coses, que sé, i sóc conscient que a vegades és errònia, que sóc humana i m'equivoco com tothom, però és la meva, i això per mi, és lo important.

dissabte, 21 de maig de 2011

Final de campanya!


Agraïments diversos, últimes propostes, finals de campanya, s'acaben 15 dies de política, on el final ha estat molt més intens que el principi, és noten els nervis, en les reaccions, els comentaris, pels sentiments de l'ambient. M'he dedicat a passejar-me pels actes, bany de masses al PSC, també per l'hora, i el lloc, però no hi ha dubte, que aixequen passions, entre els seus votans, fidels, asseguts sota un sol alentador, escotant les mateixes paraules que el dia anterior.
M'he trobat amb una cap de llista, baixant de casa, amb la qual he intercanviat unes paraules, m'ha faltat desitjar-te sort, perdona la meva poca delicadesa, però no era el moment ni el lloc, tot i que segueixo pensant que no vas entendre les meves paraules i que a la fí, només és una opinió.
Després d'estar al acte del PSC, al parc, he anat al casal i d'allà cap a la plaça, on Alternativa feia la cloenda, he arribat justa, cadires, globus, i molta gent per escoltar els últims parlaments, m'he quedat de peu, al final, per tenir una bona visió, a mi la plaça em roba el cor, i la farola és un gran emblema on pengem els mocadors per festa major... comença l'acte... No espero més, que sentir paraules, com ho he fet anteriorment,comença la Mònica, després el Joan... tot transcorre amb normalitat però... en un dels parlaments, de sobte se'm glaça la sang,i una suor freda m'envaeix,se m'accelera el pols, i el meu nerviosisme és evident, és un dels parlaments més llargs que he sentit, el reflexe d'unes paraules que parlen de mi, del meu blog, les meves opinions, dels meus escrits... surten a la llum, algú m'afalaga tot i que no sempre he vist les seves intervencions amb bons ulls, això és coherència, diu, perquè l'he felicitat quan les coses les han fet bé, però perquè també l'he esbroncat quan les coses no s'han fet correctament, sé, que hi ha moltes mirades fixades en mi, ell continua parlant, i jo, m'estic encongint... Cert, que vaig criticar-te durament la teva primera intervenció, en la presentació del partit fa molt temps, com ara et dic, que abans de tot això, estava pensant que ho estaves fent molt bé, abans de fer-me ruboritzar, abans de fer-me posar vermella de sentir-me observada... tothom buscava la meva reacció a les paraules... aquí la tens, realment m'he sentit emocionada.
És cert, que sempre dic el que penso, però també sé, que he sigut especialment dura amb tu o amb vosaltres, un dia et vaig escriure, ÀNIM QUE ELS ESFORÇOS SEMPRE SERAN RECOMPENSATS, i així ho sento, perquè per sobre dels partits, per sobre de tota la política, jo ja hi he sortit guanyant amb tu, perquè valoro l'amistat d'algú que m'ofereix la mà, però sobretot, d'algú que escolta les critiques,i les utilitza per millorar, gràcies per lo d'avui, gràcies per tot, gràcies perquè avui m'has fet sentir, que val la pena, seguir escribint...

dissabte, 7 de maig de 2011

Inici de Campanya!!!!


Ja tenim els cartells pel poble, i durant uns dies conviurem amb la seva presència constantment. Ahir vaig asistir a la presentació de CIU, i puc dir que em va agradar la Conxi com va parlar, estaven asseguts en una grada, com qui mira un partit de fútbol, em va agradar aquesta posada en escena, és si més no, original. Trobo que és una llista que pot fer feina, ja que inclou molta gent de diferents sectors, diria que el que no em va acabar d'agradar, van ser les paraules en singular que va utilitzar per dir com havia triat les persones, com s'havia plantejat les eleccions, no sé, perquè la posada en escena a mi em trasmetia, un esperit d'equip, i això em va xocar, però naturalment, és la meva opinió, tot i així, la seguretat que transmet parlant, la facilitat de paraula que té, em va agradar molt, sap el que pensa la gent, té les coses clares... la meva sensació és positiva.
Haurem de veure, com evoluciona la campanya, i quines sorpreses ens tenen preparades els partits, espero que facin joc net i recordin que a nosaltres només ens interessa la política, no la vida privada de cadascú, que és ben seva. Ara mateix tot són noms sobre la taula, les llistes són persones, amb cara i ulls, que conèixes, que ja tens perjudicis creats, i així és impossible ser imparcial, és votaran els noms, no els partits, inclús les seves actuacions, i el típic em cau bé o no, naturalment sóc contrària a aquest tipus de llistes, però sense la possibilitat de llistes obertes, és el que hi ha. Repassant una mica aquests 4 anys, hi ha una persona que m'ha sorprès moltissim, i que crec que se li ha d'agraïr la tasca que ha fet, la Consol, d'esports, una persona pròxima, que sempre parla amb correcció, i realment intenta fer les coses bé. També voldria destacar una cosa que no m'agrada del PSC i és la incorporació de la Inés a la llista ( i no parlo de la persona, sino de la imatge), trobo que és tenir poca visió, o poca traça, dic que no m'agrada perquè és un blanc fàcil per ser germana de qui és, no dona gaire bona imatge posar els germans tan a la vora, potser, i n'estic convençuda que treballa pel partit, segurament és un premi, però sempre s'han d'observar tots els punts possibles, i totes les visions, i s'hi l'hi han posat és perquè ho han analitzat a consciència, però la lectura que en faig jo, es que no m'acaba d'agradar, ( al igual que Alternativa, que ja li vaig dir a qui li havia de dir, tenen el mateix error) encara que, tenen algú tan bo, capaç de contrarestar tot això, i a qui jo admiro, perquè aquests 4 anys ha fet una gran tasca, i mai, s'ha envoltat de polèmica tot i haver estat dia a dia, supervisada amb lupa, jo de tu, estaria orgullosa. Tampoc vull deixar-me d'opinar d'Alternativa, perquè també hi ha algú que està currant moltissim i és el que més val de la llista, que aporta imaginació, il·lusió i sobretot intel·ligent, ànims desde aquí, i destacar també la Mònica, cada cop la veig més posada a lloc, més pròxima, i més segura de cap on camina, té un bon equip, i sobretot estan fent una gran campanya de marketing, a veure si els resulta i aconsegueixen convèncer. També m'agradaria anar a veure alguna presentació o algo d'ERC, perquè no se gaire cosa d'aquesta llista, i m'agradaria seguir-la i veure com s'ha reestructurat, a veure si fan algun miting o algo i puc anar-hi per crear-me una opinio.
Total que veig unes llistes molt igualades de moment, i segueixo estant molt molt indecisa de cap on tirar, seguiré els mitings, de moment m'he llegit ja, el programa electoral del PSC, hi realment hi ha coses que estan molt bé i m'han agradat,com n'hi ha d'altres que a mi ni se m'havien passat pel cap... però m'agrada veure si van arribant els altres, que així puc llegir-los, estudiar-los, comparar-los i extreure les conclusions per poder començar a decantar-me per algú, perquè de moment només podem valorar els caps de llista i les llistes, i d'això només puc concloure, que CiU, Alternativa, PSC, i Transparència m'agraden, i em queda per veure ERC... total, que no he avançat gaire...

dimecres, 4 de maig de 2011

Vergonya... sentiments...


Puc encongir-me i baixar la mirada, sentir com la meva sensibilitat reacciona al teu tacte, quedar-me inmòvil, parada, la meva ment pensa, però la meva boca nega les paraules. Sensacions que desperten sense demanar-les, que em traeixen, delant sentiments amagats al fons de l'ànima... escribint sense escut, parlant sempre amb la coraça, però sé que no puc protegir-me de totes les emocions que només tu saps provocar-me... Deixar-te portar i abandonar-me a tu, sabent que no tindré millors mans per cuidar-me, llençar-me amb la tranquil·litat d'aquells que amb els ulls clucs, és deixen caure lligats amb total seguretat, baixar la guardia, i poder-te dir sense ruboritzar-me que tu fas la meva vida sigui molt especial, que al teu costat sóc millor persona, que estimo cada segon que compartim... Saps, a vegades m'enfado amb la vida, perquè va massa ràpid, i no em dona temps a assimilar aquestes petites coses que em fan somriure, no menteixo si et dic que a estones voldria parar el temps, sopar sota la lluna plena, compartir una copa de cava en una nit serena, observar el reflexe del mar, caminar per la sorra freda, agafar-te de la mà i acaronar cada racó de la teva pell,sentir-te somriure, música celestial que s'endurà el vent, podria parlar-te sense pensar el que dic, i dir-te el que sento sense aconseguir baixar la mirada i avegornyir-me, sense ruboritzar-me, i potser així sabries, que t'estimaré eternament, que la meva aparença no t'enganyi, creu en mi i mira els meus ulls, podràs veure el foc, cremant per sempre més...