dilluns, 25 d’abril de 2011

...!!


A vegades oblido perque el sol brilla lluny de mi, però és evident que aprop no podria fer-ho, no podria admirar tanta bellesa, ni sentir aquest caliu que em dona, a les estones que compartim quan podem... Evidències, que em deixen en evidència, error en les formes i la fòrmula, el perdó perd el valor, que li pertocaria, el temps pren el relleu, la paciència és converteix en l'aliada que camina al teu costat en silenci.
Puc somriure amb el teu record, ets d'aquelles imatges que busco quan necessito alliberar-me i sentir-me al cel, quan tinc ganes de sentir-me bé, quan miro l'infinit del mar, quan jugo amb els núvols, quan passejo entre vinyes, quan camino descalça per la sorra, formes part de mi, perquè tenir-te aprop canvia el sentit de les coses,perquè puc olorar el cel, puc observar l'aroma de les flors, puc escoltar el blau del mar, puc sentir el teu tacte... encara que ja, no puguis abraçar-me. Queda en mi la teva essència, el teu somriure, les teves paraules, queden en mi, bocins de tu, que sense voler he fet meus, creient inclús, que han pogut nèixer de mi. Escalfa poc el sol, quan les hores sonen de fons, quan el fred gela l'ànima, quan et coles en la profunditat dels meus pensaments, sense ni tan sols, demanar permís per decol·locar-me, potser no ens tornarem a veure mai més, o qui sap si ens tornarem a trobar però latents les espurnes cremen, un foc que s'apagà una nit, però que mai deixarà de fumejar...

dijous, 21 d’abril de 2011

Llistes electorals...





Ja tenim les llistes a punt, i podem treure les primeres conclusions, no se, ara de cert, quan deuen ser les eleccions, però trobo, que tothom està molt tranquil, o almenys aquesta és la meva sensació. No he rebut cap paper a casa, cap proposta de millora, cap crítica, cap partit m'ha enviat la seves idees, les propostes de govern, cap ha intentat convence'm, i suposo que serà a última hora quan ho intentaran sino, no ho entenc... Si em regeixo per les llistes, tenen el problema de qualsevol poble, coneixes la gent, i els prejudicis, passen per sobre el vot a aquella persona, segurament capacitada o no, per desenvolupar la tasca a la qual és presenta, però es que això no m'ho arribo ni a plantejar, segons quin nom veig, dic, NO! i passo a la següent que em torna a passar el mateix, i així en totes, quin dilema, que escolleixo la persona que és mes afí a mi, o la més capacitada i amb més ganes de treballar pel poble?? Bon dubte, en unes elecions municipals on no em plantejo ni tan sols la ideologia del partit, per mi, són noms i cognoms que tenen cara, que tenen un caràcter i una manera de fer, que pots intuïr un comportament, i això, és el que val. M'encantaria poder agafar totes aquestes llistes i triar noms, per formar-ne una, i que es votessin les persones, perquè, veig persones tan vàlides a tot arreu, que juntes, seria la òstia, això hauria de ser lo important no? Encara que pensis diferent, pots respectar i col·laborar per treure el millor de cada un, per tirar endevant un poble, amb unes idees coherents, un poble que s'ho mereix tot, un poble, que és el nostre, el que estimem i vivim, tan de bo, tothom deixés els interessos personals a casa, per lluitar per uns objectius coherents, per aconseguir, que cada persona que viu al poble, és senti orgullosa de fer-ho, i no com ara, que molts, tenim una la sensació, de que el nostre poble, s'està convertint, en una ciutat dormitori, on haviat, no coneixerem la gent que passa pel carrer, però això no és lo greu, sino que aquesta gent, no coneixi ni la història, ni orígens del poble on viu, perquè les costums són lleis, perquè mantenint això, mai perdrem la essència de poble, per molt grans que siguem...

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/400560-llistes-de-les-eleccions-municipals-a-castellbisbal.html

diumenge, 10 d’abril de 2011

Si o No


No és senzill, equivocar-se, no és senzill reconeixe-ho, i poder posar les bases per poder-ho solucionar, perquè tots sabem que no hem nascut perfectes, però a vegades és necessari, perquè l'error, ens fa reflexionar. Mirar l'horitzó, i buscar-li un final, adonar-te que és un perfil irregular, mirar el mar per veure el cel, aixecar la vista i notar la sal que crema la pell. Sentir la soletat al mirar els ulls diferents, escoltar una resposta estupida, baixar el cap, deixar volar el pensament, ningú és imprescindible diuen, jo no ho crec, les sensacions no enganyen, i lo més bonic, és que no es poden imitar, es sent o no es sent... diuen que res és blanc o negre, però a mi no em van ensenyar l'escala de colors, el meu cor batega o no batega, la meva ment pensa o no pensa, el meu tacte sent o no sent, la meva vista veu o no veu, el meu nas olora o no olora, on estan les tonalitats en el meu cos, on busco aquests matissos, miro la vida, i només puc decidir, si viure-la o no, si somriure, o no, si ser feliç o no, que ningú em digui que les coses no són blanques o negres, que els colors en la meva vida, són totalment tribals...