Arrecar-me de dins aquesta sensació maleïda, buidor que omple el meu ser, fent-me sentir miserable, sola, mirant de lluny la vida. Perquè de sobte, tot perd el sentit, i te'n adones que has viscut un engany, el que creies groc, realment és blau, el mar que veia verd, avui ja no té color.. Perdent l'essència de les coses, contant el segons d'un rellotge aturat, deixant brotllar les llàgrimes de la desesperació, afligida, vençuda, perdo la mirada a l'infinit, tot és difumina, tanco els ulls, i la negror d'apodera de mi... Sensacions que ens enganyen, que perforen l'ànima aprofitant el resquici del dubte, una batalla, i jo m'ho miro desde el cim, insignificant, invisible a ulls de tothom, inútil com una partida de billar, quan la bola 8, deixa d'existir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada