Podria posar-me tendre, i recòneixer, que la teva mirada és tan fascinant com la lluna en la seva petita escencia, en un contorn difuminat d'ombres, intuïnt la seva grandesa, però només podent apreciar una petita part d'ella, l'agafaria per tu, posant la nit a les teves mans, i així poder allargar les hores de foscor i calma... Podria deixar anar la meva delicadesa, i abraçar-te fins arribar-te a l'ànima, quan desitjes encongir-te i que el món, per uns segons, deixi de girar, puc ser dolça, i semblar la persona més tonta del món, entregar-te els meus pensaments, els meus somnis, el meu somriure, i fer de tu, la meva emoció continguda... puc donar tant amb una mirada, que a vegades és preferible tancar els ulls i respirar... podria ruboritzar-me al sentir el teu alè recòrrer la meva pell gèlida, i uns calfreds que fan tremolar el meu cos, pell de gallina al sentir-te tan aprop, s'accelera el pols, la respiració continguda, el cos reacciona, tot és revoluciona, i ni tan sols hi ha hagut contacte, meravellós poder, que ens domina i ens torna del tot vulnerables...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada