dijous, 24 de febrer de 2011

coses de poble...


Em va saber greu no poder anar a la presentació del PSC Castellbisbal, però ho van fer en un horari prohibitiu, suposo que anàven condicionats per l'horari d'algun dels ponents, però quan és tracta d'explicar les coses al poble, podrien haver tingut més vista, i posar-ho en un horari no condicionat, o altrament dit, un divendres o dissabte. Li he de reconèixer però, un vot a favor, aquests del PSC, han contractat el Pablo Alboran, no sé de qui va ser la idea, ni se que canta aquest noi, però si sé que és record de ventes, i que lidera les llistes desbancant a artistes consagrats, els resultats, no s'han fet esperar, entrades esgotades.. i queden molts dies...
Estic feliç per l'auditori, m'encanta, té una acústica brutal, i ja era hora que tinguessim alguna cosa així, sigui de qui sigui el projecte, jo l'agraeixo, i espero que el disfrutem molts anys.
Fa dies, que una comissió per la festa major, que aquest any, ningú ho oblidi, fa 100 anys, és reuneix, perquè tots els actes estiguin a l'alçada, he sentit crítiques, de que aquesta comissió és polititza, i que hi ha persones que tenen ja sobreestablert, anar en contra de tot, com diria jo, tot el que vingui del ajuntament, no a tot, i no és així, hem de fer una festa única, una festa increïble, una festa que ens recordi l'esperit de poble, una festa que ens uneixi, una festa d'aquelles que no vols anar a dormir, perquè saps que et perdràs alguna de bona, on no pares de saludar gent pel carrer, on els actes, és fan per gaudir-los, i tothom participa, una festa on treiem pit, i siguem l'enveja de tothom, per tenir-la...
Espero amb ànsia, les presentacions d'altres partits, i poder anar-hi per escoltar les idees, els projectes, estimo el meu poble, i el futur d'ell, ens repercuteix a tots, a vegades no sóm prou conscients del que signifiquen les eleccions, a vegades les prenem a broma, sense adonar-nos, que una mala gestió de govern pot portar-nos molts mals de cap, així que escoltem el que diu cadascú, i aquell que aconsegueixi convence'ns, que sigui l'escollit!
Demà inaguren el local els d'alternativa, i tinc la sensació de que aquest partit té un parell de cares visibles que hi estan deixant hores, minuts i segons, potser em passo... a preguntals-hi... i ara que?

diumenge, 6 de febrer de 2011

Podria...


Podria posar-me tendre, i recòneixer, que la teva mirada és tan fascinant com la lluna en la seva petita escencia, en un contorn difuminat d'ombres, intuïnt la seva grandesa, però només podent apreciar una petita part d'ella, l'agafaria per tu, posant la nit a les teves mans, i així poder allargar les hores de foscor i calma... Podria deixar anar la meva delicadesa, i abraçar-te fins arribar-te a l'ànima, quan desitjes encongir-te i que el món, per uns segons, deixi de girar, puc ser dolça, i semblar la persona més tonta del món, entregar-te els meus pensaments, els meus somnis, el meu somriure, i fer de tu, la meva emoció continguda... puc donar tant amb una mirada, que a vegades és preferible tancar els ulls i respirar... podria ruboritzar-me al sentir el teu alè recòrrer la meva pell gèlida, i uns calfreds que fan tremolar el meu cos, pell de gallina al sentir-te tan aprop, s'accelera el pols, la respiració continguda, el cos reacciona, tot és revoluciona, i ni tan sols hi ha hagut contacte, meravellós poder, que ens domina i ens torna del tot vulnerables...

dimarts, 1 de febrer de 2011

Rallades...


Arrecar-me de dins aquesta sensació maleïda, buidor que omple el meu ser, fent-me sentir miserable, sola, mirant de lluny la vida. Perquè de sobte, tot perd el sentit, i te'n adones que has viscut un engany, el que creies groc, realment és blau, el mar que veia verd, avui ja no té color.. Perdent l'essència de les coses, contant el segons d'un rellotge aturat, deixant brotllar les llàgrimes de la desesperació, afligida, vençuda, perdo la mirada a l'infinit, tot és difumina, tanco els ulls, i la negror d'apodera de mi... Sensacions que ens enganyen, que perforen l'ànima aprofitant el resquici del dubte, una batalla, i jo m'ho miro desde el cim, insignificant, invisible a ulls de tothom, inútil com una partida de billar, quan la bola 8, deixa d'existir...