...

La soletat no depen de les persones que t'envolten, sino del que sents a dins, dubto que sigui jo sola, la que a vegades és sent així, en una vida que sembla que no sigui meva, i que a vegades penso que la veig passar de lluny, sense que tot això vagi amb mi. M'endiso en un món on la llum és tènue,on només es divisen les ombres, tot en blanc i negre...Sento un fred que glaça la meva sang, i en poc segons, aquesta pot arribar a bullir, on puc somriure mentres em cauen les llàgrimes, on puc saltar sense deixar d'estar sentada, on puc sentir sense sentiments, on les paraules neixen i moren al mateix temps.
M'ho miro de lluny, amb un silenci aterrador, una estació buida, un tren que no porta enlloc, un fum que carrega l'ambient, em costa respirar, però no penso moure'm, podria fugir, però es que ja no tinc ganes ni de sortir corrents.

"En las tinieblas cualquier luz, se convierte en una lampara"