diumenge, 19 de desembre de 2010

Balanç 2010!


Enrera va quedant aquest any, al calendari només queda un full, dels 12 que tenia, alguns els he arrencat amb ràbia, altres amb pena, però cap amb indiferència. Tanco un any, ple de canvis, un any, que va començar molt bé, amb il·lusió i ganes, però que haviat és va torçar, perquè les coses no sempre poden ser com volem, i sobretot perquè no manem sobre ningú...
Un any més... i sento que el balanç no és del tot negatiu, però crec que he patit més, o que he passat mes moments dolents que bons, per això tinc ganes d'arrencar aquest últim full, amb ràbia,sense oblidar la alegria més gran que he tingut aquest any, que m'ha omplert de vida, que ha portat els canvis més importants,que ha estat l'arribada de l'Oriol a les nostres vides, i que dir d'algú que encara no has vist nèixer i ja saps que l'estimaràs eternament? Serà el seu primer nadal amb nosaltres i sóc inmensament feliç per viure-ho, per veure la taula cada cop mes gran... mes plena...
Arriba, un 2011, més canviant encara, on espero somriure, és un any especial, diferent, perquè pot semblar una tonteria, però es que el número, em fa gràcia. Sento, que aquest any m'he estancat una mica en mi, i que m'ha costat tirar endavant coses, que no haurien de ser difícils, perquè alguns dies, he anat a dormir amb mal de cap, i a les nit m'he despertat intranquil·la, perquè crec que tots passem èpoques, on estem més preocupats del normal, així que no li dóno importància, perquè jo sé que en aquesta vida, tot acaba passant...
Suposo que és l'excusa perfecte, per fer promeses, per dir tot allò de faré dieta, deixaré de fumar, i no faré tonteries, però no, no aniré per aquí, les meves promeses van encaminades a lluitar per ser feliç cada dia, i fer feliç a aquells que m'envolten que ho mereixen més que jo mateixa, a somriure, i a disfrutar de cada petit moment, de cada detall, a posar-hi ganes i tancar projectes per començar-ne de nous, a deixar enrere en el passat allò que li pertany, i mirar només el futur per tal d'assaborir el present, estar al costat de qui m'estima, i correspondre amb el mateix amor que rebo diariament, a tornar els somriures i sobretot, demano ser molt més pacient, tenir menys impulsivitat, prendre'm les coses amb calma, i no dubtar de lo indubtable, demano, màgia per la meva vida i seguir tenint tanta sort com fins ara, amb gent al meu voltant, que ho donaria tot per mi, no necessito res més, torno a mirar enrera, i veig que tots seguiu aquí caminant amb mi, i ara mateix això és lo únic que compta, i el que em fa realment feliç!!!!

diumenge, 12 de desembre de 2010

Paraules per tu...


Tenir-te aprop, sentir-te respirar, observar-te en silenci, tan amor acumulat en tan poc espai, perquè mirar-te em fa sentir viva, escoltar-te em fa dibuixar un somriure, pots desesperar-me, pots fer-me embogir, tens un poder enorme, que sempre em fa sucumbir. No n'ets ni conscient, de la alegria que aportes a la meva vida, tu ets la vida, perquè quan m'abraces sento dins meu una força molt gran, i sento que vull estar tota la vida al teu costat, ajudar-te, guiar-te, que sempre tinguis un suport on agafar-te, que mai et sentis sola, que sempre puguis cridar el meu nom... M'agradaria poder-te explicar que les coses no surten sempre com vols, però que mai has de deixar d'intentar-ho, que lluitis pels teus somnis, i que mai tinguis por de caure, perquè la meva mà, sempre serà present per aixecar-te, apren dels errors, i estima amb totes les teves forces. Tan de bo, pogués parar aquells cops que la vida et té preparats, entregaria la meva ànima, perquè a tu no et caigués una llàgrima en va, però plorar és necessari carinyo, perquè a vegades hem d'equivocar-nos per tornar a començar. Passaràs dies foscors, grisos, combinats amb tardes de sol radiant, i de sobte apendràs que pots jugar a fer formes amb els núvols, i que és pot ballar sota l'aigua de la pluja, riuràs i compartiràs moments que quedaran per sempre al teu cor, no te'n penedeixis mai del que facis, perquè tot passa per algun motiu. Si et diré un secret, escolta els consells dels altres, però sigues tu, qui decideix, de vida només en tenim una, així que sempre fes el que hagis de fer, pensa que totes les coses pesen en una balança, les bones sempre agraden però les dolentes s'han de tenir presents.Viu sempre amb la tranquil·litat de que no estàs sola, i que no sempre estarem d'acord en tot, es innevitable, i d'aquí treuràs el respecte i la comprensió pels altres,la vida t'està esperant, disfruta de cada etapa, mai tinguis pressa per crèixer, perquè tot el que marxa, no torna mai més...