...tardor...

Cau persistent, sense pressa, una pluja fina envaeix i es fa seva la tarda, la meva mirada és perd al més enllà, el món és gris, un calfred recorre el meu cos, inconscientment agafo una manta, em tapo, obro la finestra, l'olor a terra mullada envaeix l'ambient, la soletat i la calma, seran els millors companys, per poder tancar els ulls i relaxar-me, perdent-me en uns pensaments ja llunyans. Poc a poc la tarda s'escurça, i la foscor envaiex els carrers ja deserts, ja no sento nens jugar alegres, ni el cant dels ocells, la fredor envaeix el paissatge, torna l'època d'estar a casa ben calentets... però... i passejar sota la pluja, mullar-se, i mirar al cel, sentir com cada gota d'aigua penetra el teu cos, cada cop més fred, alliberar-te, deixar-te anar, arrencar a córrer, trepitjar els bassals, cridar-li a la vida, somriure al vent, sentir-te viva, i deixar-te arrosegar pel que desitjes fer, plantar cara als núvols, i desafiar les tempestes, i demostrar, que per molt que plogui, sota la pluja hem aprés a ballar... arribar a casa, una banyera d'aigua calenta i enfosar-te per tornar a respirar, i sabent que la vida és això, tardes grises, que hem de saber pintar, tempestes amb les que hem de lluitar i aprende-les a disfrutar, i no oblidar que el sol, sempre està allà dalt...