En silenci observo com se'n va la tarda, una més a la meva vida, i que poc conscient sóc d'això dia rere dia, quan em dedico a córrer sense pensar-ho, quan m'enfonso en la rutina, quan em torno robot per seguir unes pautes traçades en la meva vida, però la tarda marxa sense avisar, el sol s'apaga lentament,i els núvols grisos donen un toc de misteri al cel, el fred em fa tremolar, i la foscor em comença a incomodar. Lluny de tot, descanses tu tranquil·lament, aliena a tots aquests pensaments que avui tinc per tu, ni tan sols em coneixes, ni tan sols sabràs mai, que he escrit això per tu, reflexiono, en el temps, en la vida, en l'amistat, fruit d'una conversa casual, la meva presència accidental, tu com a protagonista, i se m'encongeix el cor, sentir el que les altres diuen. Et dec a tu, les reflexions d'avui, i que ràpid passa el temps quan no ho volem, sempre a contracorrent, saps, quan volem que passi, no ho fa, però quan volem aturar-lo, no és deixa atrapar. És injust que em queixi, perquè els meus problemes al teu costat adquireixen una categoria minimalista, perquè tu lluites amb un somriure contra el món,cert que a moments et costa dibuixar-lo però és que sino, no series d'aquest món.No et deixis vèncer, lluita contra el temps, planta-li cara, val la pena veure't somriure un cop més. Jo, avui no em sento orgullosa de mi, perquè no he lluitat per la vida com ho fas tu, perquè no he tret un somriure, per gent com tu, en els detalls està la vida, i jo aquests dies els he passat per alt, perquè a vegades m'encego, m'ofusco i no veig la realitat, perquè últimament no he aprofitat la vida que tinc, i he embrutat el meu somriure, amb tonteries que han fet que el meu món s'hagi enfosquit, i tu que hi tens a veure amb això? és senzill, tu m'has fet veure que la vida canvia en tan poc, que la truita és gira, que s'ensorra un destí, és destrueixen els somnis, que dificil tornar-los a construïr, que és perd la il·lusió i amb temps i paciència s'ha de recuperar, però tens la sort, i no ho oblidis de tenir la gent que t'estima al teu costat... i que jo perdo el temps sense aprofitar allò que tinc, avui ho faré per tu, ho faré per mi, lluitar per aconseguir uns somnis, per trobar el meu camí, per deixar enrere les tempestes, que jo mateixa he provocat a venir, vull aprofitar els meus dies, i ser feliç, i si un dia és gira la truita, almenys que no em quedi la sensació d'haver desaprofitat el temps que tinc, vull deixar enrere aquests mesos, i deixar de queixar-me que la vida és imprevisible, imporrogable e innegociable.
Al final, un només s'emporta el que viu, per això és essencial, trobar plaer a cada petita cosa que fem, en els ulls que mirem, als llocs que trepitjem, perquè és i serà, la vida que viurem.
"La vida sólo puede ser comprendida hacia atrás, pero únicamente puede ser vivida hacia adelante"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada