dijous, 17 de setembre de 2009

Obres...


Últimament està de moda parlar d'obres, tot passejant pel poble, és va evident el perquè del tema, intercanvi d'opinions, crítiques, visions oposades... És evident que unes obres, ocasionen molèsties a tots aquells que les pateixen, és una alteració de la vida quotidiana, un canvi, que sovint nosaltres no hem demanat però que ens toca adaptar-nos, perquè sempre després d'una obra, una cosa està clara, podrem gaudir d'unes avantatges, que ràpidament faran oblidar els inconvenients soferts durant mesos. No pateixo les famoses obres, però si he patit durant 3 anys, la construcció del tercer carril de l'autopista, per anar a la facultat cada dia, cues, talls per voladures, passos estrets, camions que envaeixen els carrils perquè físicament no hi caben, i ara, quan hi passo, tan ample, tan ràpid, sense peatge, sense les cues.. penso que tot això ha valgut la pena. La llàstima de les obres, es que els beneficis, es fan esperar, perquè normalment aquestes grans envergadures tarden a portar-se a terme. En el cas del meu poble, està clar que hi ha gent, que considera més oportú que s'haguessin fet a l'estiu i es el que jo no considero lògic, perquè hi ha una festa major pel mig, i això implica un volum de gent important, perquè hi ha actes emblemàtics, com el correfoc,tractor, carrers de circ, cursa... que necessita aquest recorregut, considero que si s'havien de fer obres han triat el moment ideal, d'aquí fins Nadal, naturalment, jo també he contemplat els passos estrets, el fang, la incomoditat... però es que no som mags, i per fer obres, per poder gaudir en un futur, el preu a pagar es aquest, però quan acabin i passegem per aquest carrer, podrem jutjar si ha valgut la pena, ara només cal ser pacients i esperar.
L'altre dia, mentre caminàvem per allà al mig tot i que no es la meva branca d'enginyeria, naturalment, pensava en les mil opcions per poder fer passos més amples i ocasionar menys molèsties, i no en vaig saber sortir, potser sembla molt fàcil des de fora, però materialitzar-ho se'm va fer molt complicat.

pols per avui... or per demà!!!