RIMA XXXVIII
Los suspiros son aire y van al aire.
Las lágrimas son agua y van al mar.
Dime, mujer, cuando el amor se olvida,
¿sabes tú adónde va?
RIMA XXI
—¿Qué es poesía?, dices, mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul,
¡Qué es poesía! ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.
Podria posar-ne tants, que no crec que tingués espai suficient al blog, gran poeta, que té la meva admiració eterna, m'agrada llegir poesia, al igual que m'agrada crear-la, però perquè et surtin uns versos tan perfectes que expressen tant en tan poc, has de tenir una inspiració divina, un moment d'extasi... o un moment de calma, qui sap, jo disfruto llegint poemes, aprop del mar, un llibre de poesia i una copeta de vi al costat, ja poden passar els minuts i les hores, que m'acabarà atrapant la posta de sol, mentre les paraules seguiran brotant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada