Tarda de pluja, dia gris, boira baixa, avui es dia d'estar al sofà, tapada amb la manta, la persiana oberta, i mirar senzillament com cau la pluja, tarda de no fer res, i disfrutar del temps, de la calma que em reporta les gotes de la pluja, de l'olor que despren la terra, un cop mullada, i fixar la meva mirada a l'infinit. Tarda de tenir-te en el meus braços, i simplement mimar-te lentament, a vegades no cal parlar, parlen per nosaltres la mirada, el nostre gest content, i la complicitat que es retroba en aquests moments, estaria hores i hores sentint la pluja si tu m'abraces, i desitjant parar el temps, deixaria volar la imaginació... Records que porta la pluja, les tardes mullades, i el fred a dins dels ossos, són molts els records que tinc de dies com aquests, dies que m'encanten, dies que són romàntics, dies de somiar, dies de recordar il•lusions, i de pensar que la vida és un somni, dies de fer balanç i mirar quin camí seguim, si tot va bé, i si alguna cosa ens dol, és avui quan ho recordem, és un dia d'enyorança, i de melancolia, de compartir...avui només em faltes tu... esperaré...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada